Impressions I Trail l’Aventador

Lo prometido és deuda, i ara vos passe una crònica del I Trail l’Aventador del Genovés. Diumenge, 2 de febrer, 7:30 del matí enfront de l’Hotel San Miguel. Era el lloc de trobada, i la veritat es respirava molt bon ambient, i molt de fred. En total ens vam juntar uns 20  corredors/marxadors d’Olleria, entre el Club d’Atletisme d’Olleria, 3Reptes Club Triatló l’Olleria i independents. Salutacions als amics, anecdotes i cap a Genovés.

image

En l’arribada a Genovés, plaça a vesar, salutacions a més amics, recollida de dorsals, cafenet, nervis i començar a escalfar.

image

A les 9 en punt comença la cursa, i un poc després la marxa

image

En línia d'eixida amb companys de 3Reptes

Comença la cursa i anem correns per sendes ràpides cap a Alboi i l’Estret de les Aigües. Després anem per la llera del barranc, entre grava, més lent, pero encara ràpids. Cap al kilòmetre 10, baixada tècnica cap a la casa de la llum, on s’agraeix els ànims de la gent.

image

M’alegre enormement de veure i saludar a un amic que a vingut a animar-nos: Gràcies Javi Camarena. A partir d’aquí, tot canvia radicalment, amb uns 2 km de pujada molt dura i continuada per senda, que fa alentir molt la marxa. Pugem caminant a ritme. Encara queden uns quants kilòmetres que van alternant pujades i baixades. Per acabar ens queden uns 3 kilòmetres de baixada cap a Genovés. El temps ja no és bó, anem cansats, però ja sabem que el final està prop. Encara ens queda força per un darrer sprint arribant a meta. La cursa ha estat molt dura, i acabe molt cansat

image

Després toca un massatge recuperador i a gaudir del resultat mentre espere que arriben els amics, companys i Imma

image

I a celebrar-ho amb una birra entre amics

image

Content del resultat, amb 2:24′:10″, 99 de la general i 32 de la categoria, molt més lent que en el trail la malla de Barxeta, pero millor posició.

image

Vull donar l’enhorabona a l’organització de la cursa: circuit natural, ben marcada, amb personal en cada creuament, amb avituallament suficient i amb paissatges molt xulos

image

A més, i per la coincidencia del lloc d’eixida i arribada, no podia deixar de comparar aquesta bona cursa amb el desastre d’organització que va representar la 3 edició de la cursa nocturna de Yaincoa, que vaig fer en 2012. Enhorabona Trail de l’Aventador

Menys de 72 hores per la CSP 115

Ara ja no queda res. En un poc més de 2 dies començaré la CSP 115, una cursa de 118 km des de Castelló de la Plana al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Açò és el que m’espera

La veritat és que fer una cursa d’aquestes demana la millor versió de mi mateix, no sols física, sinó sobretot mental. Per això porte ja unes setmanes tenint cura de tots els detalls, alimentació carregada d’hidrats de carboni (pasta, arròs, cereals, fruites), proteines (car i peix), un poc de greixos saludables provinents de fruits secs. També tenint cura especial de la part que més patirà en una cursa com aquesta, els peus, treient la pell morta, hidratant-los a diari. El material ja està comprovat i ordenat, i ficat en la motxilla. Per últim, he anat repasant la informació sobre la cursa, i pensant en estrategies per mantenir la motivació durant tota la cursa, a base de visualitzar moments imports, com l’eixida, la trobada amb la família per diferents llocs de la curs, l’arribada a meta; fraccionat l’objectiu en xicotets guanys, com anar cobrint etapes de 10 kilòmetres, pensar en les coses agradables de la curs: paisatge, flora, patrimoni, il·lusió, companyerisme, etc…

De tota manera, hi han algunes cosetes que no m’estan anant massa bé, i és que des de fa unes tres setmanes no puc entrenar amb normalitat degut a una tendinitis del tibial posterior que em provoca un dolor important en el turmell dret; i per altra banda, des de fa unes 2-3 setmanes que no dormo bé. Aquests dos aspectes, òbviament em preocupen, però intente buscar-li la part bona per motivar-me tan com puga, doncs crec que la motivació i les ganes d’aconseguir el repte és el que em pot permetre acabar. La part bona és que m’he hagut d’esforçar més mentalment per aillar, acotar, controlar i gestionar el dolor, i aixó m’ha fet créixer com a persona i com a corredor. També les xicotetes millores en el turmell, que a base de patir i entrenar el que podia, combinat amb exercicis de rehabilitació, antiinflamatori i treball mental, ha anat millorant molt. Tot açò m’ha permés conèixer millor el meu propi cos i la ment, i fer-me més que la ment pot sobre el cos. Espere que tot aquest treball, els llargs mesos d’entrenament, la gestió del dolor i dels mals moments, l’alimentació, i sobretot el tremall a nivel psicològic, em permeten arribar, i el més important disfrutar. Ara queda aguantar el nerviosisme i mantenir la il·lusió, intentar descansar i donar el millor de mi el dissabte de matí.

L’objectiu és acabar-la, m’agradaria en unses 16 hores, però la veritat és que el vertader premi és estar en l’eixida, i prendre part en un event d’aquesta magnitud.

ESTAR EN L’EIXIDA JA ÉS UN TRIOMF

Crònica del I trail de Ladua de Llombai

Una mica tar, però no he pogut abans. Ací deixem una crònica de la cursa del cap de setmana del 7 d’abril.

A primera hora del matí ja m’havia llevat per esmorçarr una mica amb prou temps per encarar la cursa. Llet, galetes, fruitra, cafe, patís, uns dàtils i, preparts, cap a Llombai. En arribar a Llombai, bon ambient, amb la plaça plena de corredors, música, speakers, i tot el que envolta a una cursa d’aquestes.

541521_502699529791811_1544713249_n

Foto de Maria José.

Recollida de dorsal, escalfar, i de seguida a les 9:00, l’eixida de la prova curta, la d’iniciació, de 10,3 km. Un moment després, a les 9:15 eixida de la prova reina, de 21,78Km.

Fotoo de Maria José

Foto de Maria José

Era la primera cursa de muntanya de la temporada, i a més anava sol, i per tant no tenia referències ni un ritme clar. Vaig eixir molt ràpid, amb els primers kilòmetres a 4′. Anava bé, i tal vegada pel fet de ser tan palneta, pensava que aguantaria el ritme.

Fins el kilòmetre 9, vaig anar molt bé, passant a molta gent, però a partir d’aquest kilòmetre van començar a fallar-me les forces, i cada kilòmetre es feia una creu. En ixe moment encara pensava: «a veure si tinc sort i és una pajara passatgera, i em recupere en un parell de kilòmetres», però que va, acda vegada anava pitjor, i el més preocupant és que el ritme de decadència anava augmentant ràpidament. Cap al kilòmetre 14-15, van començar a passar-me els que havia anat passant jo en la primera part. Cada vegada anava pitjor, i aviat vaig tindre que anar caminant algun tram. Les sensacions van ser molt dolentes, sense poder aguantar el ritme que jo havia agafat. Vaig patir molt, molt esgotat, i amb dolor al turmell, però finalment vaig acabar. Avui, mirat amb prespectiva,  no va estar tan malament, però en aquell moment les sensacions eren pèsimes.

Al final vaig fer un temps de 2:08:20, per acabar en la posició 38 dels veterans i la 113 de la general.

Crònica del Triatló Gandia 2013

Un any després tornava a estar en Gandía, preparats per fer el V Triatlón Playa de Gandía. És un triatló que motiva molt perquè és el primer de l’any, i s’arriba amb moltes ganes. A més, ja ha passat un any, ja vam fer la prova, i un cop constatat que ens agrada açò, doncs a per ell. L’any passat vaig fer la distància Super-sprint, però aquest any ja estem en sprint, i competint amb els federats. L’objectiu és millorar el temps de l’any passat, i crec que ho aconseguiré a pesar d’arribar amb una tendinits al tibial posterior dret que em provoca dolr en el turmell.

Després de dinar en Montaverner (si dine en casa no arribe a temps), Amador em recull a les 3 i anem cap a Gandia junt a Juaqui, Julian i Rober. Arribem amb temps, però amb els nervis a flor de pell, no sabem si canviar-se primer, si anar a pel dorsal, si…. , total que no atinem ni una. Decidim canviar-nos en el cotxe i anar a la zona de box ja amb totes les coses i la bici. Allí el desplegament és espectacular com sempre. Açò encara fica més nerviós

Recollim els dorsals, i després de deixar les coses en guardaropia, anem a box per deixar les bicis i el neopré. Ara toca córrer una mica per soltar cames. VAm saludar a les incondicionals suportrs de les famílies que havien vingut a veure’ns, i sense les quals resde tot açò seria igual. En acabar, tornem a box, agafem els neoprens i anem a guardaropia per ficar-nos els i deixar les bosses i cosetes que ens sobren. Quan decidim anar a escalfar natació, el temps se’ns ha tirat damunt i estan apunt de donar l’eixida. Els nervis no ens han ajudat a organitzar-se millor, però ja estem a l’aigua. Les sensacions amb el meu neopré recentment comprat són molt bones: sura molt i no tinc ferd, no com l’any passat.

P1040836

Comença la prova, i ens fiquem a nadar. A pesar d’eixir per la part de darrere, això és un caos, i no es pot avançar, no paren de pegar-me patades, d’agafar-me dels peus, de creuar-se davant fins que he de parar unes 4 vegades (no vull ni pensar com serà per davant). Però bé, anem fent, i em trobe molt bé. En l’edició 2012, vaig eixir de l’aigua el tercer per la cua. En canvi aquest any, vaig avançant a bastant gent. A més no se’m carreguen els muscles ni costa nadar. Tampoc tinc fred. Estic sorprés. Al final faig un temps de 13’22», en la posició 332 de 451 que van competir. Molt content, a pesar de lo molt que he de millorar, però veig que hi han progressos.

P1040847

La transició és ràpida, amb el neopré que ix fàcil, i ràpid ja estic damunt la bici. Els primers kilòmetres em serveixen per anar remuntant i buscar el grup amb el que aniré còmode. Finalment agafe un grupet d’uns 15-18 corredors, i anem tots junts. Va ser una llàstima, perquè durant les tres primeres voltes, en la part adoquinada, podia deixar-los a tots darrere, pensant que els havia perdut, però després quan arribàvem a la línia de meta, sempre m’agafava el grup complet. En la tercera volta em va començar a fer mal el turmell dret, la qual cosa em feia patir, ja que havia començat amb una tendinitis. De moment es podia aguantar. Això va anar així fins que en l’última volta em van deixar i ja no vaig poder contactar amb ells. Malgrat tot, vaig fer una mitja decent de 35,59km/h, amb un temps de 36’21», molt millor que l’edició passada, i remuntant bastants posicions per acabar este sector el 245.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Encara em quedava el sector de córrer, on sabia que podria recuperar més posicions. Vaig anar ràpidet, però atent al turmell i a no rebentar abans d’hora i que no pogués acabar. Anava passant a gent, i sabia que Amador el portava ahi davant a uns 200 metres. Ens saludàvem en cada creuament tots els membres de 3Reptes. Retallava distància amb Amador, però no tenia clar que el poguera agafar. No importa, anava bé i lo que vinguera, ja vindria. Al final, no el vaig poder agafar per poc. Al final estava Imma amb Joana per compartir l’alegria de l’arribada amb ella. Vaig acabar fent 21’40», a 4’20″/km, recuperant fins a la posició 192 en este sector. El temps total va ser de 1:16′:24″, en la posició 262 de la general, d’un total de 451 que van començar, comptant també els que competien en el circuit. No està gens malament per ser el primer de l’any.

P1040877

Molt content i divertit, millorant en molt els resultats de l’any passat, i amb un ritme pregressiu en tots els sectors que em va permetre recuperar posicions en cada sector, a pesar de córrer lesionat.

408661_565209163513448_693709380_n

Ah, i com sempre donar les gràcies a ixes personetes que tant a l’eixida de l’aigua, com en cada volta de bici i a peu, no paren de donar-nos ànims: Gràcies família escoltar ixos crits dóna forces noves.

Ara a acabar de preparar la CSP 115