Crònica del Triatló Gandia 2013

Un any després tornava a estar en Gandía, preparats per fer el V Triatlón Playa de Gandía. És un triatló que motiva molt perquè és el primer de l’any, i s’arriba amb moltes ganes. A més, ja ha passat un any, ja vam fer la prova, i un cop constatat que ens agrada açò, doncs a per ell. L’any passat vaig fer la distància Super-sprint, però aquest any ja estem en sprint, i competint amb els federats. L’objectiu és millorar el temps de l’any passat, i crec que ho aconseguiré a pesar d’arribar amb una tendinits al tibial posterior dret que em provoca dolr en el turmell.

Després de dinar en Montaverner (si dine en casa no arribe a temps), Amador em recull a les 3 i anem cap a Gandia junt a Juaqui, Julian i Rober. Arribem amb temps, però amb els nervis a flor de pell, no sabem si canviar-se primer, si anar a pel dorsal, si…. , total que no atinem ni una. Decidim canviar-nos en el cotxe i anar a la zona de box ja amb totes les coses i la bici. Allí el desplegament és espectacular com sempre. Açò encara fica més nerviós

Recollim els dorsals, i després de deixar les coses en guardaropia, anem a box per deixar les bicis i el neopré. Ara toca córrer una mica per soltar cames. VAm saludar a les incondicionals suportrs de les famílies que havien vingut a veure’ns, i sense les quals resde tot açò seria igual. En acabar, tornem a box, agafem els neoprens i anem a guardaropia per ficar-nos els i deixar les bosses i cosetes que ens sobren. Quan decidim anar a escalfar natació, el temps se’ns ha tirat damunt i estan apunt de donar l’eixida. Els nervis no ens han ajudat a organitzar-se millor, però ja estem a l’aigua. Les sensacions amb el meu neopré recentment comprat són molt bones: sura molt i no tinc ferd, no com l’any passat.

P1040836

Comença la prova, i ens fiquem a nadar. A pesar d’eixir per la part de darrere, això és un caos, i no es pot avançar, no paren de pegar-me patades, d’agafar-me dels peus, de creuar-se davant fins que he de parar unes 4 vegades (no vull ni pensar com serà per davant). Però bé, anem fent, i em trobe molt bé. En l’edició 2012, vaig eixir de l’aigua el tercer per la cua. En canvi aquest any, vaig avançant a bastant gent. A més no se’m carreguen els muscles ni costa nadar. Tampoc tinc fred. Estic sorprés. Al final faig un temps de 13’22», en la posició 332 de 451 que van competir. Molt content, a pesar de lo molt que he de millorar, però veig que hi han progressos.

P1040847

La transició és ràpida, amb el neopré que ix fàcil, i ràpid ja estic damunt la bici. Els primers kilòmetres em serveixen per anar remuntant i buscar el grup amb el que aniré còmode. Finalment agafe un grupet d’uns 15-18 corredors, i anem tots junts. Va ser una llàstima, perquè durant les tres primeres voltes, en la part adoquinada, podia deixar-los a tots darrere, pensant que els havia perdut, però després quan arribàvem a la línia de meta, sempre m’agafava el grup complet. En la tercera volta em va començar a fer mal el turmell dret, la qual cosa em feia patir, ja que havia començat amb una tendinitis. De moment es podia aguantar. Això va anar així fins que en l’última volta em van deixar i ja no vaig poder contactar amb ells. Malgrat tot, vaig fer una mitja decent de 35,59km/h, amb un temps de 36’21», molt millor que l’edició passada, i remuntant bastants posicions per acabar este sector el 245.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Encara em quedava el sector de córrer, on sabia que podria recuperar més posicions. Vaig anar ràpidet, però atent al turmell i a no rebentar abans d’hora i que no pogués acabar. Anava passant a gent, i sabia que Amador el portava ahi davant a uns 200 metres. Ens saludàvem en cada creuament tots els membres de 3Reptes. Retallava distància amb Amador, però no tenia clar que el poguera agafar. No importa, anava bé i lo que vinguera, ja vindria. Al final, no el vaig poder agafar per poc. Al final estava Imma amb Joana per compartir l’alegria de l’arribada amb ella. Vaig acabar fent 21’40», a 4’20″/km, recuperant fins a la posició 192 en este sector. El temps total va ser de 1:16′:24″, en la posició 262 de la general, d’un total de 451 que van començar, comptant també els que competien en el circuit. No està gens malament per ser el primer de l’any.

P1040877

Molt content i divertit, millorant en molt els resultats de l’any passat, i amb un ritme pregressiu en tots els sectors que em va permetre recuperar posicions en cada sector, a pesar de córrer lesionat.

408661_565209163513448_693709380_n

Ah, i com sempre donar les gràcies a ixes personetes que tant a l’eixida de l’aigua, com en cada volta de bici i a peu, no paren de donar-nos ànims: Gràcies família escoltar ixos crits dóna forces noves.

Ara a acabar de preparar la CSP 115

Flash back triatló Gandía 2012

Dia 15 d’abril de 2012, un dia especial. Per una banda, el disabte es casaven uns amics (Xexo i Anaïs), i per altra, el diumenge al matí feia el meu primer triatló. Com és lògic anava amb molta il·lusió, nerviosisme i un grau important d’ignarància sana (de la que et dóna ixa arrogància necessària moltes vegades: no sabia com s’organitzava tot per a un triatló). Però anem per parts.

El vespre/nit del dissabte feia molt fred, i vent de tronada. Tot feia pensar que el diumenge dematí passaria més fred que un tonto. En el sopar de la boda de Xexo i Anaïs, com en totes les bodes d’amics, vam sopar tard i vam beure més del que acostumes (res de l’atre món de tota manera). A les 2,30 de la matinada vaig abandonar el sopar després de l’últim «gyntonic», i vam anar a Xeraco a dormir. Finalment em gitava a les 4 de la matinada. A les 6 ja m’havia llevat per preparar les coses i anar a Gandía a fer el meu primer triatló (superesprint). Este era el panorama superesportiste.

La cosa començava a les 9 del matí, i jo com ésnormal en el primer triatló no tenia neopré. Vaja rasca abans d’entrar a l’aigua, però clar ni et preocupaves pensant com seria la cosa quan entrara a l’aigua. A mésla cosa es va retrasar 35 minuts, i ahí em tenies a mí amb unes maies curtes i arropit esperant a nadar. UUFFFFFFFFFF.

TriGandia12

La natació, com sempre mal (no sé perquè dic com sempre si erala primera vegada que nadava en el mar). Vaig fer 8’24» per a fer els 300 metres, i vaig eixir el 60 de 63.

La transició lenta, per falta de pràctica (3’48»). En bici vaig recuperar bastant, pensant «per 10 km, puc anar a rebentar, que açò s’acaba prompte, i després ja recuperaré». En este sector vaig tardar 19:34 per a fer els 10km (a 30,66km/h), el 12 millor temps del sector.

TriGandia12_1

Finalment en el sector de córrer, amb la mateixa filosofia, però molt més lent, notant ja les cames pesades. Vaig fer els 2’5 km en 14’12», a 5’41/km acabant el 43 d’este sector.

TriGandia12_2

En total vaig fer 47’08» per acabar el 34 de 63 que van acabar, i el 4 de 11 veterans. No va estar mal tenint en compte les circumstàncies i que era el primer

Repassant el que ha estat una bona temporada 2012

Ara que estic apunt de començar les curses d’esta temporada 2013, i ja que no he pogut fer-ho abans, aniré fent un repàs a la temporada 2012.

Esportivament, l’any 2012 ha estat un any increïble. Després de la lessió al genoll a finals de 2011 (lligament anterior creuat del genoll dret trencat) vaig haver d’abandonar el bàsquet, i em vaig centrar en còrrer més, sobretot curses de muntanya, i començar a pensar en els triatlons. Al llarg de la temporada he anat superant molts reptes esportius. He fet curses en format kilòmetre vertical, mitges maratons d’asfalt i de muntanya, maratóns d’asfalt i de muntanya, un trail d’alta muntanya de 67 de 67 kilòmetres, dos travessies nadant en aigües obertes de 2000 i 2600 metres, i finalment m’he estrenat en el duatló i triatló (d’asfalt i de muntanya, en distàncies super-sprint, sprint i olímplic).

A més, durant el 2012 em vaig implicar en la creació d’un grup de triatló a l’Olleria que just ara està apunt de cristalitzar en 3 Reptes Club Triatló l’Olleria

En resum una temporada magnífica.

En posteriors entrades aniré fent cròniques de les curses més importants de l’any passat

Quan vaig comprendre que sempre correré

En l’anterior post el perquè de «feliç» parlava de com veig jo (el corredor) la pràctica de l’esport amb la gent que t’estima, però quan fas esport amb els nens, per a ells també és una experiència molt especial que recordaran durant molt de temps. Dos exemples: El 9 de Setembre de 2012 vaig fer el València Triatló 2012. Jo vaig anar amb Helio a les 6 del matí, i més tard van vindre els meus pares, Imma, i els meus fills Àngel, de 6 anys, i Joana, de 2 anys i 4 mesos. Per a Joana era la primera vegada que anava a València. Doncs, en Novembre, dos mesos després, vam anar a Dinopolis, en Terol, i just quan vam arribar a l’entrada de València (abans d’arribar a la Pantera Rosa) Joana va dir: Ací va fer la crrera el papa. El mateix va passar uns dos mesos després de què em vegera córrer la 32º Marató Divina Pastora de València.

Amb Joana i Àngel després d'acabar el Triatló de València en distància olímpica

Amb Joana i Àngel després d’acabar el València Triatló 2012 en distància olímpica, amb el crit de Hasta el infinito y más allá

Un altre exemple. En juny de 2012 vaig fer el Trail de l’Aneto, una cursa de muntanya dura, amb 67 km de distància i 3870 metres de desnivell. Vam aprofitar i vam passar una setmana de vacances en Benasc tota la família. Vam estar fent excursions per la muntanya cada dia amb els xiquets. En febrer de 2013, quan un dia tornava a casa des de la feina en Barcelona, el meu fill de 6 anys i mig em va ensenyar els dibuixos que havia fet durant la setmana, i un d’ells era jo fent la cursa de muntanya del Trail de l’Aneto.

Dibuix del papa fent una cursa de muntanya en Pirineus fet per Àngel (6,5 anys) 7 mesos després defer la cursa

Dibuix del papa fent el Trail de l’Aneto 2012 fet per Àngel (6,5 anys) 7 mesos després defer la cursa

Aquest dos exemples mostren la importància que tenen estes experiències per als xiquets. I òbviament, com a pare m’omplen de satisfacció. De fet aquests dies vaig entendre que correré i faré esport mentre puga, perquè moments com aquests no s’obliden, i no es paguen en diners.

El perquè de «feliç»

La família i els amics esperant-me a l'arribada del MAMUFI 2012

La família i els amics esperant-me a l’arribada del MAMUFI 2012

Amb un triatleta i corredor de muntanya feliç el que vull es transmetre el concepte del «Happy run«. Personalment, el més important de tot el que m’aporta l’esport, és la satisfacció plena amb ú mateix. Això no depén tant de les marques que obtens com de la sensació de compartir moments amb la gent que estimes i que t’estimen. Per aquest motiu no tinc cap problema en sacrificar una part del temps o algunes posicions en una cursa per entrar a meta amb els meus fills o la meua parella.

A més a més, és aquesta motivació la que m’ha fet acabar moltes curses en què si haguera estat sol, de segur que m’haguera retirat, però la motivació d’acabar amb la meva filla en braçosss i el meu fill al costat, semprte m’ha fet apretar les dents, patir la mica que em falltava i dir-me a mi mateix: segueix un poc més, el patiment passarà, però l’arribada amb els teus la recordaràs per sempre.

Per tot això i més, vulll donar les gràcies a tots aquells que m’han acompanyat en un moment o altre en la practica d’aquests esports: Gràcies Arturo, Xoro, Dani, Rafa, Víctor, Sergi, David, José (que em va acompanyar en el Trail de l’Aneto), Marga (del Rem Gandia que tant em va ajudar a acabar la travessia al port de Gandia en 2012), i altres que segur que em deixe. Gràcies també als amics que m’han acompanyat en un moment tant important com la primera marató de que feia en la meva vida, el MAMUFI 2012: Carles, Reina, Àgueda, Julià.

Però sobretot gràcies Imma, Àngel, Joana.

Objectiu de bloc

Ja fa temps que volia compartir amb la gent les sensacions tan especials que m’aporten estos dos esports tan apasionants: el triatló i les carreress de muntanya. Finalment he pensant que el final d’una temporada era un bon moment per començar, i hui em trobe davant de l’ordinador intentant transmetre sensacions i emocions en aquest nou món digital (en lloc d’estar entrenant).

L’objectiu d’aquest bloc no és res més que intentar transmetre a la gent les experiències, sensacions i emocions que trobe amb l’esport.

Espere que siga útil per al seu objectiu, i si aconsegueix que algú més s’anime a practicar esport, ja consideraré ben emprat el temps.

Gràcies