Flash Back Outlet-Running Trail Moixent 2012

Després de molts dies sense escriure, tornem a anar ficant-nos al dia amb les curses de 2012.

Aquest any 2012 havia començat a fer més curses de muntanya en serio. Així, entrene va i entrene de trail ve, els companys d’entrene ens vam assabentar de la cursa que s’organitzava en Moixent, i després de tantejar a veure si ens animàvem en grup, finalment ens vam inscriure Dani i jo. Amb molt bones sensacions, i atrets per la bona estratègia comercial i la il·lusió que transmetia l’organitzador, ens vam decidir.

El dia 11 de març anem cap a Moixent. Bon ambient, gent de molts llocs (n’hi havia de fora del País Valencià) nervis i a veure com ens trobàvem. El circuit prometia molt, amb l’arribada al lloc estrella del llac bosquet. La primera part, fins arribar a la part alta de la serra, es prou exigent. Després una pista de baixada llarga i molt ràpida ens porta a la carretera del Campello, just en el llac del Bosquet. Mentre baixàvem ja pensàvem: “ull, açò és molt estrany, estos que fan tornant per ací, muntant en sentit contrari”. En creuar la carretera, se’ns fica al davant una paret, un tram de camí asfaltat, curt però molt empinat, que després de la baixada llarga, es fa difícil de muntar. La volta al llac és molt bonic. Però després del Bosquet ens havíem d’encarar en el pensament estrany: Els corredors no estaven enganyats, érem nosaltres. I és què la cursa muntava per on havíem baixat, sí, just per la pista llarga i ràpida, però que de tornada era més llarga, i òbviament molt més lenta. Per acabar-ho d’arreglar, de muntada, la pista acabava en una senda pedregosa molt més empinada encara, que necessàriament havia de fer caminant, i en arribar dalt, beure del Camelback, i caminant fins el creuament mentre menjava uns dàtils.

A continuació un tram planejant per la serra, i ja de tornada cap al poble, el circuit ens porta per dins d’un bancal d’oliveres, en un tram poc natural, i que, per a mi, seria millor corregir per la millora de la cursa. Després baixàvem cap a la Torre dels coloms, i d’allí en una baixada molt ràpida i tècnica. Esta baixada anava per escales fins arribar al casc urbà per uns escalons molt estrets, que poden ser molt perillosos. De fet, anava baixat a tot drap amb un altre xic amb qui anava molt còmode cap avall, i em pensava que ací em partia e crani. Afortunadament no vaig caure.

Angel_2_Moixent_2012

El final de la cursa en el poliesportiu era un poc caòtic. De fet no vaig saber que tenia que fer una volta al camp. Es nota que era la primera edició, però la valoració va ser bona, i l’organitzador va ficar molta il·lusió.

Finalment un temps de 2:08:12 per fer els 21450m (en realitat va ser més llarga) i +824m, a 5.69/km, per acabar el 82 de la general i el 23 de la categoria.

Diploma_Moixent 1

Bon resultat i bones sensacions. Content