Mitja Marató de Xativa (i ja van 3)

Minientrada

Ja tinc el dorsal per a la X Mitja Marató de Xàtiva. I ja van 3 edicions en les que participe, millorant el temps en cada edició. Esta vegada serà dificil millorar la de 2013, quan vaig fer 1:30’51».
Este any he pogut entrenar menys per motius laborals, però com la derrota sols arriba quan no s’intenta, demà intentarem baixar de 1:30′, i fins i tot somiarem amb 1:28′.
A veure com va.
image
Triatrail ho donarà tot per aconseguir-ho.
Ja contarem com ha anat

Crònica de la III MIMUMACA (Mitja Marató de Muntanya de Carrícola)

La Mitja Marató de Muntanya de Carrícola no para de crèixer. Fins i tot ja tenen nom curt: MIMAMUCA. Esteu atents perquè aquest serà un nom d’èxit. Mireu si no quin vídeo de presentació més xulo (i amb música brutal).

Esta és una cursa que m’agrada, sobretot després de les bones sensacions que vaig tindre en l’edició de 2012. Ja feia temps que ens havíem inscrit Dani Boluda i jo. La veirtat és que tenia ganes defer-la per moltes coses: per una banda volia veure si em treia l’espina del trail de Ladua de Llombai de la setmana anterior, i deixava enterrades les males sensacions, i per l’altra perquè a mesura que he anat fent curses durant els últims anys, m’he adonat que és una de les millors curses en què he participat i de les que més m’han agradat.

Dani s’havia lesionat per rotura fibrilar en el bessó, i tindria que anar sol. Em vaig enterar que Rafa també anava i vam quedar en anar junts. Així, a les 7 del matí, desdijuni important per a prende forces: llet, galetes, café, fruita, datils, etc., i ja estem preparats.

Carricola_2013_4

A les 8:15 del matí del diumenge 14 d’abril estava recollint a Rafa, i camí a Carrícola comentat-se cosetes dels entrenes i curses que hem anat fent. Bon dia, assoleiat i sense vent. Arribem allí i de seguida, com sempre ja és patent l’ambient de festa i cursa que es viu. Tot el poble està involucrat. Ple de cotxes, deixem el cotxe en un parkin allunyat cami de Bèlgida.

Saludar als amics (n’hi ha gent del club d’altelisme d’Olleria). Un poc d’escalfament i estirament i de seguida a la línia d’eixida, doncs a les 9:30 en punt donen l’eixda.

Carricola_2013_3

Podeu veure el perfíl de la cursa ací. La primera part del circuit, per la part vella del poble em serveix per anar prenent sensacions. El més importnat és passar-ho bé, i veure com estic, sobretot controlar jo el ritme al que córrec, i no al revés com em va passar en Llombai. Vull saber que reivindicar-me a mi mateix, confirmar que estic bé, i que lo de la setmanapassada va ser un mal dia. L’objectiu esportiu és veure si puc baixar el temps de l’edició de 2012, però sense capficar-me. Hui serà més important controlar les sensacions que el temps. Per tant comence a córrer una mica a l’espectativa, i guardant forces per a tota la cursa. El camí ja és conegut i sé que hi han algunes costeres dures. Vaig trobant-me agust, en les costeres vaig ràpidet, i quant no puc camine, però em trobe bé. La muntada al castell és lo més dur, la faig caminant però a bon ritme, sense que els que corren em deixen darrere. Bon senyal. Amb esta filosofia vaig fent, sempre avançant a gent (no em passa quasi ningú). En les baixades vaig molt bé, segur i molt ràpid, passant a molta gent. Així aguante fins al kilòmetre 11,8, el punt més alt de la cursa, a 907 m. A partir d’ara sé que venen trams de baixada que m’aniran molt bé. Baixe molt ràpid, passant a la gent per fora senda sense problemes. Entre el kilòmetre 19 i 20 hi ha una pujada, i veig que vaig just per acabar en millor temps que l’any passat. Ja me n’adone que les sensacions han estat molt bones, que tinc una tendinitis que em fa mal en el turmell dret, i decideixc fer la pujada caminant, tot i que no és molt dura. Després en l’últim kilòmetre de baixada torne a córrer, però sense apretar, ja he quedat bé, i no vull castigar més el turmell.

Carricola_2013_1

Tal com volia he anat controlant les sensacions i millorant el temps en cada sector (el primer control, posició 74 (170 general), segon control el 68 (154) i al final 61 de la categoria (137) de 445 que van acabar). Puc estar content. Al final he fet un temps de 2:05’44», un poc més lent que l’any passat, però no importa: La millora en les sensacions respecte a la setmana passada i arribar amb tota la família esprant-me són una recompensa més que suficient per estar content

Carricola_2013

De nou no vull deixar passar l’oprtunitat per agrair a l’organització un treball tan ben fet, amb el corredor com a centre de tot l’esdeveniment, mimat i cuidat en tot moment. També pel respecte pel patrimoni natural i cultural que mostra, i per l’esforç en la difusió del mateix. Pel traçat natural i ben dissenyat, passant per llocs emblemàtics. Crec que és la cursa més ben organitzada de les que he participat, i sobretot, una de les què més cuidat m’he sentit. S’està convertint en un clàssic a nivell personal. Crec que, mentre tinga ganes de seguir correns, serà una cursa fixa. GRÀCIES

Carricola_2013_2

Diploma Carricola_2013

Flash Back II Mitja Marató de Muntanya de Carrícola

II Mitja Marató de Muntanya de Carrícola. 1 d’Abril de 2012. Carrícola. 10:00 del matí.

Havia sentit parlar d’aquesta cursa a Dani kubala, i havia llegit en la web. En general les opinions era que es tractava d’una vcursa molt xula. Prop de casa, per ixa època em trobava molt bé, i vaig pensar «Anem». Dit i fet. Ens organitzem i al final anem Dani Kubala, Dani Boluda i jo.

Sols arribar ja et dones compte que si que està ben organitzada. Carricola és un poble menut (93 habitants), però molt ben organitzat i molt participatiu. Ací pots veure l’implicació dels habitants.

A més la presència de tota la infrastructura que gira al voltant de la cursa en un poble tan menut li confereix un caràcter molt festiu, i de què alguna cosa especial passa.

A les 10 en punt, tret de sortida. Una volta pel poble (xulíssim el paratge de les Arcades i la part baixa del poble). Després sortim per la carretera cap a Otos i enfilem un cami costerut, on comença a ficar-se la cosa més dura. Dani Boluda se’n va davant. A continuació s’alternen pujades i baixades per l’ombria del Benicadell, però guanyant altitud  fins als 915 m del kilòmetre 12. En este tram, vaig prou ràpid i agafe a Dani Boluda. Abans d’arribar al punt culminant del km 12, hem de pujar una senda i unes escales cap al castell, en un dels trams més durs de la cursa. Dani Kubala, no té bones sensacions i es retira en este tram.

Entre el km 12 i el 16, el recorregut va baixant i planejant per sendes. És a partir del 16, quan creuem la pista del Benicadell que fa una baixada ràpida i llarga per senda. Pots veure el recorregut ací.

Tot el recorregut és molt natural, en la gran majoria per pistes sense asfaltar i per sendes, però totes seguint traçats naturals, sense tindre que forçar cap tram per completar el circuit. La guinda, quan al traçat, la fica el fet que en bona part del recorregut per senda, discorre per les rutes Biodivers, una iniciativa cultural molt interessant, i per parts del patrimoni arquitectònic i cultural de la Serra del Benicadell. En general, tant les intervencions artístiques de Biodivers com les restes arquitectòniques estan assenyalades i tenen un cartell explicatiu, però la lletra és menuda, i durant la cursa no ho pots veure. L’organització fa l’esforç de ficar uns cartells no permanents (fotocòpies) amb lletres grans, que et diuen el nom  i la data dels llocs entre els corredors (Corral de Diego, la nevera de Penalba, el Colomer, el Castell, la Font Freda). A més, la presència de públic animant és constant, així com de fotografs i de xarangues fent festa. Tot açò el corredor que li agrade la muntanya ho agraeix enormement.

No vull deixar passar l’oportunitat d’agrair a l’Ajuntament de Carrícola i al Club CorreGatell la perfecta organització d’esta prova, i el carinyo que mostren al corredor. GRÀCIES

Quan a la cursa, seguia trobant-me molt bé, i vaig acabar amb els dos fills, en un temps total de 2:03′:06″, el 81 de la general i el 34 de la categoria. Molt content.

Carricola_2012

Diploma_Carricola

Crònica de la 9ª Mitja Marató de Xàtiva

Com deia en el post anterior anava a la 9ª Mitja Marató de Xàtiva pensant que difícilment faria menys de 1 hora i 40’; i que amb 1 hora 35’ em quedava més que satisfet. Era pitjor que l’any passat, però que li havíem de fer? Jo tenia clar que ara estava pitjor, doncs l’any passat portava més temps entrenant i competint, mentre que ara sols portava un mes i mig entrenat a córrer, i a més era la primera cursa de l’any, amb la qual cosa no tenia ni tan sols referències. L’única cosa que em servia de referència eren els entrenaments, que en general em costaven molt d’aguantar a bon ritme. Sols l’entrenament de dimecres abans de la mitja em vaig trobar bé, però així i tot van ser dos tirades de 12’ per terreny ondulat a 4’26” i 4’23” el kilòmetre respectivament. No era molt, però era l’única cosa positiva que em podia motivar per intentar fer millor temps: “i si els entrenes ja estan començant a donar resultats, i el dimecres va ser la primera mostra?” volia pensar jo. Això i les ganes de fer-ho el millor possible, ja que era el primer dia que competíem després de tindre 3Reptes Club Triatló l’Olleria constituït legalment.No obstant, de seguida es tronava a imposar el realisme: «Serà molt difícil baixar de 1h40’». Així és que faríem el que podríem i a veure com anava.

Però anem a la cursa. A les 9 del matí havíem quedat en la gasolinera d’Olleria Dani, Xuso, Hamso i jo, junt amb la resta del Club d’Atletisme de l’Olleria. De baixada anàvem comentant les expectatives, poc engrescadores per part meva, i prou millors per banda del altres companys de viatge. També parlàvem del bon nivell a què estaven Julián i Juaqui del 3Reptes Club Triatló l’Olleria. Com a anècdota, els comentava que een desembre passat, el dia del dinar de club, Julián em deia que “anava a guanyar-me en la mitja de Xàtiva”, i jo seguint-li la corrent (no m’agrada picar-me amb la gent) li deia: “però si no vas ni a veure’m l’ombra, pájaro”, i ara vist lo vist, per «bocaxancla», estava convençut que Julián em pegaria un bany demolidor, i m’hauria de tragar la fanfarronada.

A les 9:20, ja estàvem aparcats, i a buscar el dorsal. I ohhhhh! sorpresa: el número de dorsal, 449, em donava una botella de vi: nova motivació, que falta feia. Molt de fred a l’ombra, però bon ambient, i veient que a l’hora de la cursa faria un bon dia per córrer: solet i un vent suau. Ens canviem, foto d’amics i a escalfar amb els del club d’atletisme, buscant a veure si veia als de 3Reptes.

MMxativa_2013

A les 10:30 tots preparats ja en la línia d’eixida, i puntualment, tret de sortida.

borrar xativa

El circuit havia canviat un poc respecte a l’any passat per les obres, però seguia sent ràpid, amb la part dura dels carrers d’entrada a Xàtiva, cap al km 6-7 i 16-17 (especialment dura en la segona volta). Com a estratègia, volia eixir rapidet, sense especular, però intentant no rebentar a meitat de cursa. Primer kilòmetre a 4’23”, més ràpid del que volia en principi, però amb molt bones sensacions. A partir d’ací vaig incrementant el ritme, i vaig correns per baix de 4’15”, al temps que pensava que a estos ritmes m’hauria de retirar com a màxim al kilòmetre 10. Però la passió guanyava a la raó, i no aconseguia alentir el ritme, amb el risc que suposava de retirada precipitada. Cap al kilòmetre 5 agafe a Kubala, Monxo i Xiqui, la qual cosa em constatava que anava més ràpid del que volia a l’inici, però seguia trobant-me be. El km 6 és més dur (rotonda i carrers d’entrada a Xàtiva) i baixe el ritme, però encara anava a 4’24”, millor que en els millors entrenes. Guai. Ací em fique per davant d’ells, tirant jo, encara que venien prop per darrere. Segueisc augmentant el ritme i faig uns 3 km entre 4’02” i 4’11”, que em permeten ficar-me junt a Alfredo, del Club d’atletisme de l’Olleria, que havia conegut en la piscina el dissabte abans de matí. Comentant amb ell, seguia dient-li que “sóc conscient que en breu em passara factura este ritme tan eufòric, i igual m’hauré de retirar”, però ja saps, la passió, sempre la passió. Ja portava una volta, i anava molt bé i animat. “Si m’he de retirar, doncs el que ha durat ha estat molt bé” pensava.

Durant la segona volta, el ritme és més lent, però comparant amb la resta la gent, m’adonava que per a tots era més lent, i que per tant, anava bé. Fins al km 15, encara anava per biax de 4’15”. Després, en el km 16, el vaig fer més lent i prou cansat. Ací em va passar Xiqui; i en el km 17 em va passar Kubala. No els puc aguantar a ningú dels dos, i em deixen darrere. No obstant, jo anava molt satisfet, i conscient de què ja s’acabava, encara vaig anar a 4’21”. Ara ja sabia que passara el que passara, no em retiraria, i ho faria molt millor del que havia pensat en un inici, i a més, Imma, Àngel i Joana, estarien prop de meta per entrar amb mi. Així és que este tram el vaig gaudir molt: bona cursa, molt ambient amb gent i música, circuit bonic pel casc vell, i la família allí com sempre, tots els ingredients per a un matí perfecte. En la baixada cap a l’albereda, buscava als xiquets, que m’esperaven en la corba per córrer amb mi els últims 100 metres fins a meta, i molt feliços, amb Àngel al costat i Joana en el carret fins a meta per fer el crit Hasta el infinito i más allà, sense importar-me els segons i posicions que vaig perdre en estos 100 metres.

MMxativa_2013_2

Al final contentíssim amb 1h30’51”, a 4’18», en la possició 245 de la general, de 1265 que van finalitzarla cursa, i 53 de la categoria. Havia rebaixat en quasi 2 minuts la marca de l’any passat, i es convertia en una bona referència per a noves curses este any.

Gràcies a Marivi per les fotos

Espectatives 9ª Mitja Marató Xàtiva 2013

Minientrada

Demà diumenge ens toca la 9ª Mitja Marató de Xàtiva 2013. A les 10:30 estarem allí. El llistó està alt, en 1 hora 32’ de l’any passat, encara que no crec que este any puga baixar de 1h35’, i de fet no veig clar que baixe de 1h 40’. L’any passat per ara havia entrenat més i estava més fort. No obstant, els últims entrenes que he fet he començat a trobar-me millor, i pot ser que vaja millor del que em pensava. A veure si la motivació de la competició m’ajuda, i faig bon temps. En qualsevol cas demà ho farem el millor que puguem.

Demà més, amb crònica inclosa

Flash back 2012: 8ª MitjaMarató de Xàtiva

Fa ara just un any vaig participar en la 8ª Mitja Marató de Xàtiva. En esta època, com vaig dir en els post anteriors, em trobava molt bé, i anava amb bones expectatives.

Era el 26 de febrer de 2012, a les 10 del matí. A les 8’30 del matí vam baixar cap a Xàtiva Hamso i jo. Estava ben organitzat i vam anar a aparcar als parkings condicionats per a l’ocasió. Rapidet i abans de canviar-nos, vam anar a pel dorsal. De seguida al cotxe a canviar-nos, i escalfant cap a la línia d’eixida. Bon ambient, molta gent del poble, i ganes d’anar bé. El recorregut era molt pla, amb una falsa muntada i falsa baixada suaus de camí a Genovés, mentre que de tornada, canviava i era al revés. La part urbana del circuit era més dura, sobretot la segona volta, la muntada per la zona de la rotonda d’entrada a Xàtiva. Per tant es suposava un circuit ràpid.

La referència que portava era la mitja marató d’Ontinyent de feia 4 mesos, amb un temps de 1h 36’. Aquí esperava fer-ho millor, però no ho tenia clar.

Vaig començar a ritme per a fer al voltant de 1h 35’, i la veritat anava trobant-me molt bé. Des de l’eixida, ens vam separar Hamso i jo, i ens vam desitjar sort. En el kilòmetre 10, dins de Xàtiva, vaig agafar i passar a Kubala, la qual cosa no feia més que confirmar-me que estava bé. Vaig seguir esforçant-me, i segurament el fet d’estar en carrera em va fer aguantar més i anar més ràpid. L’última muntada pels carrers d’entrada de Xàtiva ja es notava molt l’esforç, i es van fer molt dures. Malgrat tot, en ixe punt ja veia que prompte s’acabava, i et motivaves per seguir. A més, veia la referència de1h 30’ a 200-300 metres, i em deia a mi mateix, “un poc més i ja els tens”. No obstant, els vaig portar a ixa distància durant uns dos kilòmetres sense poder apropar-me gens. Al final vaig fer 1h 32’34”, en la posició 225 de la general, i el 35 dels veterans, a 4’23”/km, i em vaig quedar molt satisfet. Hamso va entrar prou darrere meu.

Estava content, però molt cansat. Vaig anar amb Hamso al parc de l’albereda a estirar en els bancs, i recorde la sensació de no poder ni muntar la cama damunt del banc per estirar, i haver-me d’ajudar amb les mans. En fi, va ser una bona cursa.