Crònica de la III MIMUMACA (Mitja Marató de Muntanya de Carrícola)

La Mitja Marató de Muntanya de Carrícola no para de crèixer. Fins i tot ja tenen nom curt: MIMAMUCA. Esteu atents perquè aquest serà un nom d’èxit. Mireu si no quin vídeo de presentació més xulo (i amb música brutal).

Esta és una cursa que m’agrada, sobretot després de les bones sensacions que vaig tindre en l’edició de 2012. Ja feia temps que ens havíem inscrit Dani Boluda i jo. La veirtat és que tenia ganes defer-la per moltes coses: per una banda volia veure si em treia l’espina del trail de Ladua de Llombai de la setmana anterior, i deixava enterrades les males sensacions, i per l’altra perquè a mesura que he anat fent curses durant els últims anys, m’he adonat que és una de les millors curses en què he participat i de les que més m’han agradat.

Dani s’havia lesionat per rotura fibrilar en el bessó, i tindria que anar sol. Em vaig enterar que Rafa també anava i vam quedar en anar junts. Així, a les 7 del matí, desdijuni important per a prende forces: llet, galetes, café, fruita, datils, etc., i ja estem preparats.

Carricola_2013_4

A les 8:15 del matí del diumenge 14 d’abril estava recollint a Rafa, i camí a Carrícola comentat-se cosetes dels entrenes i curses que hem anat fent. Bon dia, assoleiat i sense vent. Arribem allí i de seguida, com sempre ja és patent l’ambient de festa i cursa que es viu. Tot el poble està involucrat. Ple de cotxes, deixem el cotxe en un parkin allunyat cami de Bèlgida.

Saludar als amics (n’hi ha gent del club d’altelisme d’Olleria). Un poc d’escalfament i estirament i de seguida a la línia d’eixida, doncs a les 9:30 en punt donen l’eixda.

Carricola_2013_3

Podeu veure el perfíl de la cursa ací. La primera part del circuit, per la part vella del poble em serveix per anar prenent sensacions. El més importnat és passar-ho bé, i veure com estic, sobretot controlar jo el ritme al que córrec, i no al revés com em va passar en Llombai. Vull saber que reivindicar-me a mi mateix, confirmar que estic bé, i que lo de la setmanapassada va ser un mal dia. L’objectiu esportiu és veure si puc baixar el temps de l’edició de 2012, però sense capficar-me. Hui serà més important controlar les sensacions que el temps. Per tant comence a córrer una mica a l’espectativa, i guardant forces per a tota la cursa. El camí ja és conegut i sé que hi han algunes costeres dures. Vaig trobant-me agust, en les costeres vaig ràpidet, i quant no puc camine, però em trobe bé. La muntada al castell és lo més dur, la faig caminant però a bon ritme, sense que els que corren em deixen darrere. Bon senyal. Amb esta filosofia vaig fent, sempre avançant a gent (no em passa quasi ningú). En les baixades vaig molt bé, segur i molt ràpid, passant a molta gent. Així aguante fins al kilòmetre 11,8, el punt més alt de la cursa, a 907 m. A partir d’ara sé que venen trams de baixada que m’aniran molt bé. Baixe molt ràpid, passant a la gent per fora senda sense problemes. Entre el kilòmetre 19 i 20 hi ha una pujada, i veig que vaig just per acabar en millor temps que l’any passat. Ja me n’adone que les sensacions han estat molt bones, que tinc una tendinitis que em fa mal en el turmell dret, i decideixc fer la pujada caminant, tot i que no és molt dura. Després en l’últim kilòmetre de baixada torne a córrer, però sense apretar, ja he quedat bé, i no vull castigar més el turmell.

Carricola_2013_1

Tal com volia he anat controlant les sensacions i millorant el temps en cada sector (el primer control, posició 74 (170 general), segon control el 68 (154) i al final 61 de la categoria (137) de 445 que van acabar). Puc estar content. Al final he fet un temps de 2:05’44», un poc més lent que l’any passat, però no importa: La millora en les sensacions respecte a la setmana passada i arribar amb tota la família esprant-me són una recompensa més que suficient per estar content

Carricola_2013

De nou no vull deixar passar l’oprtunitat per agrair a l’organització un treball tan ben fet, amb el corredor com a centre de tot l’esdeveniment, mimat i cuidat en tot moment. També pel respecte pel patrimoni natural i cultural que mostra, i per l’esforç en la difusió del mateix. Pel traçat natural i ben dissenyat, passant per llocs emblemàtics. Crec que és la cursa més ben organitzada de les que he participat, i sobretot, una de les què més cuidat m’he sentit. S’està convertint en un clàssic a nivell personal. Crec que, mentre tinga ganes de seguir correns, serà una cursa fixa. GRÀCIES

Carricola_2013_2

Diploma Carricola_2013

Flash Back II Mitja Marató de Muntanya de Carrícola

II Mitja Marató de Muntanya de Carrícola. 1 d’Abril de 2012. Carrícola. 10:00 del matí.

Havia sentit parlar d’aquesta cursa a Dani kubala, i havia llegit en la web. En general les opinions era que es tractava d’una vcursa molt xula. Prop de casa, per ixa època em trobava molt bé, i vaig pensar «Anem». Dit i fet. Ens organitzem i al final anem Dani Kubala, Dani Boluda i jo.

Sols arribar ja et dones compte que si que està ben organitzada. Carricola és un poble menut (93 habitants), però molt ben organitzat i molt participatiu. Ací pots veure l’implicació dels habitants.

A més la presència de tota la infrastructura que gira al voltant de la cursa en un poble tan menut li confereix un caràcter molt festiu, i de què alguna cosa especial passa.

A les 10 en punt, tret de sortida. Una volta pel poble (xulíssim el paratge de les Arcades i la part baixa del poble). Després sortim per la carretera cap a Otos i enfilem un cami costerut, on comença a ficar-se la cosa més dura. Dani Boluda se’n va davant. A continuació s’alternen pujades i baixades per l’ombria del Benicadell, però guanyant altitud  fins als 915 m del kilòmetre 12. En este tram, vaig prou ràpid i agafe a Dani Boluda. Abans d’arribar al punt culminant del km 12, hem de pujar una senda i unes escales cap al castell, en un dels trams més durs de la cursa. Dani Kubala, no té bones sensacions i es retira en este tram.

Entre el km 12 i el 16, el recorregut va baixant i planejant per sendes. És a partir del 16, quan creuem la pista del Benicadell que fa una baixada ràpida i llarga per senda. Pots veure el recorregut ací.

Tot el recorregut és molt natural, en la gran majoria per pistes sense asfaltar i per sendes, però totes seguint traçats naturals, sense tindre que forçar cap tram per completar el circuit. La guinda, quan al traçat, la fica el fet que en bona part del recorregut per senda, discorre per les rutes Biodivers, una iniciativa cultural molt interessant, i per parts del patrimoni arquitectònic i cultural de la Serra del Benicadell. En general, tant les intervencions artístiques de Biodivers com les restes arquitectòniques estan assenyalades i tenen un cartell explicatiu, però la lletra és menuda, i durant la cursa no ho pots veure. L’organització fa l’esforç de ficar uns cartells no permanents (fotocòpies) amb lletres grans, que et diuen el nom  i la data dels llocs entre els corredors (Corral de Diego, la nevera de Penalba, el Colomer, el Castell, la Font Freda). A més, la presència de públic animant és constant, així com de fotografs i de xarangues fent festa. Tot açò el corredor que li agrade la muntanya ho agraeix enormement.

No vull deixar passar l’oportunitat d’agrair a l’Ajuntament de Carrícola i al Club CorreGatell la perfecta organització d’esta prova, i el carinyo que mostren al corredor. GRÀCIES

Quan a la cursa, seguia trobant-me molt bé, i vaig acabar amb els dos fills, en un temps total de 2:03′:06″, el 81 de la general i el 34 de la categoria. Molt content.

Carricola_2012

Diploma_Carricola