X Mitja Marató de Xàtiva

Diumenge 23 de febrer de 2014, 9 del matí, enfront de l’Hotel San Miguel d’Olleria. Uns quants amics del Club d’atletisme d’Olleria (Luís Martí, Xuso, Joan Such, Rafa) i de 3Reptes Club Triatló l’Olleria (Roberto Martín i jo mateix) ens trobavem allí per anar a la X Mitja Marató de Xàtiva. És una cursa que agrada molt al club d’atletisme, i a mi personalment també (ja l’he fet 3 vegades, i les tres m’ha agradat molt). Arribem cap a les 9:30, aparquem i parlant de bàsquet amb Rafa anem a recollir el dorsal de Rafa (Xuso i jo ja els teniem). Foto amb companys de 3Reptes. Ens reunim amb la resta de i comencem a escalfar. Trobe a Dani, que no es troba bé, ja que la nit anterior tenia febre. És una llàstima, perquè si algú de la colla que entrenem està fort i podia fer bon temps, baixant amplament de 1:30, ixe és Dani. A les 10:20 ja ens col·loquem en el caixó d’eixida, ja que és una eixida multitudinària, amb 1400 atletes, i amb l’experiència d’altres anys, he aprés que has d’eixir per davant si vols intentar fer el teu millor temps.
image
Molt bon ambient, amb un munt d’atletes, música, nervis i pensaments sobre la cursa. Com ja vaig dir en el post de la prèvia, l’objectiu era baixar de 1:30, però ho veia molt difícil. Este any he canviat d’entrenador, i sobretot la feina no em permet entrenar tan estructuradament com l’any passat. Fins i tot em vaig dir que si entrava molt prop de 1h30′ no agafaria a Joana en la línia de meta (Àngel estava d’acampada amb els scouts). A les 10:30 en punt comença la cursa, i ja s’han acabat els nervis. La intenció era començar ràpid, sobre 4:10-4:15 el kilòmetre, i si anava bé, apretar una mica més. Davant meu va Jordi Sebastià, que seria una bona referència, ja que ell volia anar a 4:10 tota la cursa. Comence més ràpid del que tenia planejat, i al kilòmetre 3 ja vaig davant de Jordi, i amb bones sensacions, a pesar que sóc conscient que segurament no podré aguantar tota la cursa a este ritme. Fins al kilòmetre 5, on comença la pujada, vaig per baix de 4:10, i en el 7, el més dur vaig a 4:16. Vaig cómode, i encara puc apretar més, i córrec els següents kilòmetres per baix de 4:10.  Estic bé i faig la primera meitat a bon temps 43:56. Això em fa pensar que puc aconseguir l’objectiu que m’havia plantejat.

1780110_302702369878683_834349876_o

En el km 12 veig a la família (Pare, mare, Imma i Joana) que no paren d’animar, i per supost això em dóna ales i em fa anar més ràpid. Fins al km 15 vaig a 4:12, però a partir d’aquí em note com em falten les forces, i els km 16 a 19 (el 16 és molt dur) els faig a més de 4:20. En el km 17 em passen Jordi Sebastià i Toni i ja no els podré agafar de nou. Vaig tocat, però la séque la resta dels corredors també estan tocats. A més els ànims de la gent, la música, el casc vell i saber que ja queda molt poc em fa seguir. En el km 20, anava pensat en què anava lent, però si no em passaven els practicums de 1h30′, aconseguiria entrar en el temps que volia. En ixe moment em passen els practicums i em dic «i una merda, tota la cursa davant vostre, i ara vaig a quedar-me sense fer 1h30′: ni somiar-ho». Vaig apretar les dents, i de nou vaig córrer a 4:12. Em separe dels practicums i sóc conscient que entraré a temps. Encare l’alvereda a 1h29′, satisfet de la feina feta, lent mentre busque a Joana, perquè sé que em sobra temps. La trobe i correm els 100 metres finals junts per entrar en 1h29’44»,i com l’any passat cridat «Hasta el infinito i más allà» per aconseguir una imatge tan xula com aquesta.

1907845_302742276541359_1687615424_o

Per tercer any seguit vaig baixant de temps, este any rebaixant la marca de l’any passat en 1′, i he aconseguit l’objectiu que volia, fins i tot permetent-me entrar amb la meva filla (que per a mí és tan important com el temps que faig). Així és que a pesar del dolr per arribar al cotxe i de les agulletes dedilluns, estic més que content.

Em queda felicitar a l’organització, quasi perfecta: distància, obsequis, avitualllament, ambient, música. Un 10.

Finalment 1h29’52», 224 de la general, 41 de la categoria, a 4:16 el km. Molt content.

Mitja Marató de Xativa (i ja van 3)

Minientrada

Ja tinc el dorsal per a la X Mitja Marató de Xàtiva. I ja van 3 edicions en les que participe, millorant el temps en cada edició. Esta vegada serà dificil millorar la de 2013, quan vaig fer 1:30’51».
Este any he pogut entrenar menys per motius laborals, però com la derrota sols arriba quan no s’intenta, demà intentarem baixar de 1:30′, i fins i tot somiarem amb 1:28′.
A veure com va.
image
Triatrail ho donarà tot per aconseguir-ho.
Ja contarem com ha anat

Crònica del I trail de Ladua de Llombai

Una mica tar, però no he pogut abans. Ací deixem una crònica de la cursa del cap de setmana del 7 d’abril.

A primera hora del matí ja m’havia llevat per esmorçarr una mica amb prou temps per encarar la cursa. Llet, galetes, fruitra, cafe, patís, uns dàtils i, preparts, cap a Llombai. En arribar a Llombai, bon ambient, amb la plaça plena de corredors, música, speakers, i tot el que envolta a una cursa d’aquestes.

541521_502699529791811_1544713249_n

Foto de Maria José.

Recollida de dorsal, escalfar, i de seguida a les 9:00, l’eixida de la prova curta, la d’iniciació, de 10,3 km. Un moment després, a les 9:15 eixida de la prova reina, de 21,78Km.

Fotoo de Maria José

Foto de Maria José

Era la primera cursa de muntanya de la temporada, i a més anava sol, i per tant no tenia referències ni un ritme clar. Vaig eixir molt ràpid, amb els primers kilòmetres a 4′. Anava bé, i tal vegada pel fet de ser tan palneta, pensava que aguantaria el ritme.

Fins el kilòmetre 9, vaig anar molt bé, passant a molta gent, però a partir d’aquest kilòmetre van començar a fallar-me les forces, i cada kilòmetre es feia una creu. En ixe moment encara pensava: «a veure si tinc sort i és una pajara passatgera, i em recupere en un parell de kilòmetres», però que va, acda vegada anava pitjor, i el més preocupant és que el ritme de decadència anava augmentant ràpidament. Cap al kilòmetre 14-15, van començar a passar-me els que havia anat passant jo en la primera part. Cada vegada anava pitjor, i aviat vaig tindre que anar caminant algun tram. Les sensacions van ser molt dolentes, sense poder aguantar el ritme que jo havia agafat. Vaig patir molt, molt esgotat, i amb dolor al turmell, però finalment vaig acabar. Avui, mirat amb prespectiva,  no va estar tan malament, però en aquell moment les sensacions eren pèsimes.

Al final vaig fer un temps de 2:08:20, per acabar en la posició 38 dels veterans i la 113 de la general.

Crònica de la 9ª Mitja Marató de Xàtiva

Com deia en el post anterior anava a la 9ª Mitja Marató de Xàtiva pensant que difícilment faria menys de 1 hora i 40’; i que amb 1 hora 35’ em quedava més que satisfet. Era pitjor que l’any passat, però que li havíem de fer? Jo tenia clar que ara estava pitjor, doncs l’any passat portava més temps entrenant i competint, mentre que ara sols portava un mes i mig entrenat a córrer, i a més era la primera cursa de l’any, amb la qual cosa no tenia ni tan sols referències. L’única cosa que em servia de referència eren els entrenaments, que en general em costaven molt d’aguantar a bon ritme. Sols l’entrenament de dimecres abans de la mitja em vaig trobar bé, però així i tot van ser dos tirades de 12’ per terreny ondulat a 4’26” i 4’23” el kilòmetre respectivament. No era molt, però era l’única cosa positiva que em podia motivar per intentar fer millor temps: “i si els entrenes ja estan començant a donar resultats, i el dimecres va ser la primera mostra?” volia pensar jo. Això i les ganes de fer-ho el millor possible, ja que era el primer dia que competíem després de tindre 3Reptes Club Triatló l’Olleria constituït legalment.No obstant, de seguida es tronava a imposar el realisme: «Serà molt difícil baixar de 1h40’». Així és que faríem el que podríem i a veure com anava.

Però anem a la cursa. A les 9 del matí havíem quedat en la gasolinera d’Olleria Dani, Xuso, Hamso i jo, junt amb la resta del Club d’Atletisme de l’Olleria. De baixada anàvem comentant les expectatives, poc engrescadores per part meva, i prou millors per banda del altres companys de viatge. També parlàvem del bon nivell a què estaven Julián i Juaqui del 3Reptes Club Triatló l’Olleria. Com a anècdota, els comentava que een desembre passat, el dia del dinar de club, Julián em deia que “anava a guanyar-me en la mitja de Xàtiva”, i jo seguint-li la corrent (no m’agrada picar-me amb la gent) li deia: “però si no vas ni a veure’m l’ombra, pájaro”, i ara vist lo vist, per «bocaxancla», estava convençut que Julián em pegaria un bany demolidor, i m’hauria de tragar la fanfarronada.

A les 9:20, ja estàvem aparcats, i a buscar el dorsal. I ohhhhh! sorpresa: el número de dorsal, 449, em donava una botella de vi: nova motivació, que falta feia. Molt de fred a l’ombra, però bon ambient, i veient que a l’hora de la cursa faria un bon dia per córrer: solet i un vent suau. Ens canviem, foto d’amics i a escalfar amb els del club d’atletisme, buscant a veure si veia als de 3Reptes.

MMxativa_2013

A les 10:30 tots preparats ja en la línia d’eixida, i puntualment, tret de sortida.

borrar xativa

El circuit havia canviat un poc respecte a l’any passat per les obres, però seguia sent ràpid, amb la part dura dels carrers d’entrada a Xàtiva, cap al km 6-7 i 16-17 (especialment dura en la segona volta). Com a estratègia, volia eixir rapidet, sense especular, però intentant no rebentar a meitat de cursa. Primer kilòmetre a 4’23”, més ràpid del que volia en principi, però amb molt bones sensacions. A partir d’ací vaig incrementant el ritme, i vaig correns per baix de 4’15”, al temps que pensava que a estos ritmes m’hauria de retirar com a màxim al kilòmetre 10. Però la passió guanyava a la raó, i no aconseguia alentir el ritme, amb el risc que suposava de retirada precipitada. Cap al kilòmetre 5 agafe a Kubala, Monxo i Xiqui, la qual cosa em constatava que anava més ràpid del que volia a l’inici, però seguia trobant-me be. El km 6 és més dur (rotonda i carrers d’entrada a Xàtiva) i baixe el ritme, però encara anava a 4’24”, millor que en els millors entrenes. Guai. Ací em fique per davant d’ells, tirant jo, encara que venien prop per darrere. Segueisc augmentant el ritme i faig uns 3 km entre 4’02” i 4’11”, que em permeten ficar-me junt a Alfredo, del Club d’atletisme de l’Olleria, que havia conegut en la piscina el dissabte abans de matí. Comentant amb ell, seguia dient-li que “sóc conscient que en breu em passara factura este ritme tan eufòric, i igual m’hauré de retirar”, però ja saps, la passió, sempre la passió. Ja portava una volta, i anava molt bé i animat. “Si m’he de retirar, doncs el que ha durat ha estat molt bé” pensava.

Durant la segona volta, el ritme és més lent, però comparant amb la resta la gent, m’adonava que per a tots era més lent, i que per tant, anava bé. Fins al km 15, encara anava per biax de 4’15”. Després, en el km 16, el vaig fer més lent i prou cansat. Ací em va passar Xiqui; i en el km 17 em va passar Kubala. No els puc aguantar a ningú dels dos, i em deixen darrere. No obstant, jo anava molt satisfet, i conscient de què ja s’acabava, encara vaig anar a 4’21”. Ara ja sabia que passara el que passara, no em retiraria, i ho faria molt millor del que havia pensat en un inici, i a més, Imma, Àngel i Joana, estarien prop de meta per entrar amb mi. Així és que este tram el vaig gaudir molt: bona cursa, molt ambient amb gent i música, circuit bonic pel casc vell, i la família allí com sempre, tots els ingredients per a un matí perfecte. En la baixada cap a l’albereda, buscava als xiquets, que m’esperaven en la corba per córrer amb mi els últims 100 metres fins a meta, i molt feliços, amb Àngel al costat i Joana en el carret fins a meta per fer el crit Hasta el infinito i más allà, sense importar-me els segons i posicions que vaig perdre en estos 100 metres.

MMxativa_2013_2

Al final contentíssim amb 1h30’51”, a 4’18», en la possició 245 de la general, de 1265 que van finalitzarla cursa, i 53 de la categoria. Havia rebaixat en quasi 2 minuts la marca de l’any passat, i es convertia en una bona referència per a noves curses este any.

Gràcies a Marivi per les fotos

Espectatives 9ª Mitja Marató Xàtiva 2013

Minientrada

Demà diumenge ens toca la 9ª Mitja Marató de Xàtiva 2013. A les 10:30 estarem allí. El llistó està alt, en 1 hora 32’ de l’any passat, encara que no crec que este any puga baixar de 1h35’, i de fet no veig clar que baixe de 1h 40’. L’any passat per ara havia entrenat més i estava més fort. No obstant, els últims entrenes que he fet he començat a trobar-me millor, i pot ser que vaja millor del que em pensava. A veure si la motivació de la competició m’ajuda, i faig bon temps. En qualsevol cas demà ho farem el millor que puguem.

Demà més, amb crònica inclosa

Flash back 2012: 8ª MitjaMarató de Xàtiva

Fa ara just un any vaig participar en la 8ª Mitja Marató de Xàtiva. En esta època, com vaig dir en els post anteriors, em trobava molt bé, i anava amb bones expectatives.

Era el 26 de febrer de 2012, a les 10 del matí. A les 8’30 del matí vam baixar cap a Xàtiva Hamso i jo. Estava ben organitzat i vam anar a aparcar als parkings condicionats per a l’ocasió. Rapidet i abans de canviar-nos, vam anar a pel dorsal. De seguida al cotxe a canviar-nos, i escalfant cap a la línia d’eixida. Bon ambient, molta gent del poble, i ganes d’anar bé. El recorregut era molt pla, amb una falsa muntada i falsa baixada suaus de camí a Genovés, mentre que de tornada, canviava i era al revés. La part urbana del circuit era més dura, sobretot la segona volta, la muntada per la zona de la rotonda d’entrada a Xàtiva. Per tant es suposava un circuit ràpid.

La referència que portava era la mitja marató d’Ontinyent de feia 4 mesos, amb un temps de 1h 36’. Aquí esperava fer-ho millor, però no ho tenia clar.

Vaig començar a ritme per a fer al voltant de 1h 35’, i la veritat anava trobant-me molt bé. Des de l’eixida, ens vam separar Hamso i jo, i ens vam desitjar sort. En el kilòmetre 10, dins de Xàtiva, vaig agafar i passar a Kubala, la qual cosa no feia més que confirmar-me que estava bé. Vaig seguir esforçant-me, i segurament el fet d’estar en carrera em va fer aguantar més i anar més ràpid. L’última muntada pels carrers d’entrada de Xàtiva ja es notava molt l’esforç, i es van fer molt dures. Malgrat tot, en ixe punt ja veia que prompte s’acabava, i et motivaves per seguir. A més, veia la referència de1h 30’ a 200-300 metres, i em deia a mi mateix, “un poc més i ja els tens”. No obstant, els vaig portar a ixa distància durant uns dos kilòmetres sense poder apropar-me gens. Al final vaig fer 1h 32’34”, en la posició 225 de la general, i el 35 dels veterans, a 4’23”/km, i em vaig quedar molt satisfet. Hamso va entrar prou darrere meu.

Estava content, però molt cansat. Vaig anar amb Hamso al parc de l’albereda a estirar en els bancs, i recorde la sensació de no poder ni muntar la cama damunt del banc per estirar, i haver-me d’ajudar amb les mans. En fi, va ser una bona cursa.

Flash back 2012: I Trail la Mallà Barxeta

A primers del 2012 vaig començar fent el Trail la Malla de Barxeta en la seva primera edició, en modalitat corredor. La veritat és que em trobava en molt bona forma, havia fet la meva primera mitja marató (la mitja marató d’Ontinyent 2011) en 1 hora 36 minuts, i estava il·lusionat en provar nous tipus de competicions, especialment de curses de muntanya. Era el primer trail que feia, i estava il·lusionat. Just havíem passat els nadals, i tenia ganes de començar a còrrer més fort, i a més anava amb emics: Arturo, Dani i Xuso. A les 9:30, just abans d’eixir, vaig veure també a Desa (no para esta xiqueta).

El Trail la Malla de Barxeta, era el dia 8 de gener de 2012, a les 9:30. Constava de 17,5 km i 753 metres de desnivell.

El recorregut era dur i exigent, amb alguns trams molt empinants, muntant agafats a una corda. Més endavant hi havia una baixada molt tècnica, per una torrentera trencada, que causava respecte. Les sensacions van ser bones en tota la cursa. Cap al kilòmetre 15 Dani se’n va anar i em va deixar una mica darrere. Després vaig anar recuperant, i vaig entrar a uns metres d’ell, amb el mateix temps. Em vaig quedar content del rendiment i el resultat (1h:38′, possició 121 de la general i 37 dels veterans). Arturo i Xuso van quedar per darrer. Podeu veure fotos de la cursa ací, gràcies a Jaume BA; i el recorregut de l’edició de 2012 ací, gràcies a Maskarell.

La cursa em va pareixer amb un recorregut una mica massa forçat, la sensació era que era poc natural, poc lògic. Això m’han dit que ha millorat en la segona edició, la d’aquest any 2013, una mica més llarga i exigent (vegeu el recorregut ací gravat per Maskarell).