X Mitja Marató de Xàtiva

Diumenge 23 de febrer de 2014, 9 del matí, enfront de l’Hotel San Miguel d’Olleria. Uns quants amics del Club d’atletisme d’Olleria (Luís Martí, Xuso, Joan Such, Rafa) i de 3Reptes Club Triatló l’Olleria (Roberto Martín i jo mateix) ens trobavem allí per anar a la X Mitja Marató de Xàtiva. És una cursa que agrada molt al club d’atletisme, i a mi personalment també (ja l’he fet 3 vegades, i les tres m’ha agradat molt). Arribem cap a les 9:30, aparquem i parlant de bàsquet amb Rafa anem a recollir el dorsal de Rafa (Xuso i jo ja els teniem). Foto amb companys de 3Reptes. Ens reunim amb la resta de i comencem a escalfar. Trobe a Dani, que no es troba bé, ja que la nit anterior tenia febre. És una llàstima, perquè si algú de la colla que entrenem està fort i podia fer bon temps, baixant amplament de 1:30, ixe és Dani. A les 10:20 ja ens col·loquem en el caixó d’eixida, ja que és una eixida multitudinària, amb 1400 atletes, i amb l’experiència d’altres anys, he aprés que has d’eixir per davant si vols intentar fer el teu millor temps.
image
Molt bon ambient, amb un munt d’atletes, música, nervis i pensaments sobre la cursa. Com ja vaig dir en el post de la prèvia, l’objectiu era baixar de 1:30, però ho veia molt difícil. Este any he canviat d’entrenador, i sobretot la feina no em permet entrenar tan estructuradament com l’any passat. Fins i tot em vaig dir que si entrava molt prop de 1h30′ no agafaria a Joana en la línia de meta (Àngel estava d’acampada amb els scouts). A les 10:30 en punt comença la cursa, i ja s’han acabat els nervis. La intenció era començar ràpid, sobre 4:10-4:15 el kilòmetre, i si anava bé, apretar una mica més. Davant meu va Jordi Sebastià, que seria una bona referència, ja que ell volia anar a 4:10 tota la cursa. Comence més ràpid del que tenia planejat, i al kilòmetre 3 ja vaig davant de Jordi, i amb bones sensacions, a pesar que sóc conscient que segurament no podré aguantar tota la cursa a este ritme. Fins al kilòmetre 5, on comença la pujada, vaig per baix de 4:10, i en el 7, el més dur vaig a 4:16. Vaig cómode, i encara puc apretar més, i córrec els següents kilòmetres per baix de 4:10.  Estic bé i faig la primera meitat a bon temps 43:56. Això em fa pensar que puc aconseguir l’objectiu que m’havia plantejat.

1780110_302702369878683_834349876_o

En el km 12 veig a la família (Pare, mare, Imma i Joana) que no paren d’animar, i per supost això em dóna ales i em fa anar més ràpid. Fins al km 15 vaig a 4:12, però a partir d’aquí em note com em falten les forces, i els km 16 a 19 (el 16 és molt dur) els faig a més de 4:20. En el km 17 em passen Jordi Sebastià i Toni i ja no els podré agafar de nou. Vaig tocat, però la séque la resta dels corredors també estan tocats. A més els ànims de la gent, la música, el casc vell i saber que ja queda molt poc em fa seguir. En el km 20, anava pensat en què anava lent, però si no em passaven els practicums de 1h30′, aconseguiria entrar en el temps que volia. En ixe moment em passen els practicums i em dic «i una merda, tota la cursa davant vostre, i ara vaig a quedar-me sense fer 1h30′: ni somiar-ho». Vaig apretar les dents, i de nou vaig córrer a 4:12. Em separe dels practicums i sóc conscient que entraré a temps. Encare l’alvereda a 1h29′, satisfet de la feina feta, lent mentre busque a Joana, perquè sé que em sobra temps. La trobe i correm els 100 metres finals junts per entrar en 1h29’44»,i com l’any passat cridat «Hasta el infinito i más allà» per aconseguir una imatge tan xula com aquesta.

1907845_302742276541359_1687615424_o

Per tercer any seguit vaig baixant de temps, este any rebaixant la marca de l’any passat en 1′, i he aconseguit l’objectiu que volia, fins i tot permetent-me entrar amb la meva filla (que per a mí és tan important com el temps que faig). Així és que a pesar del dolr per arribar al cotxe i de les agulletes dedilluns, estic més que content.

Em queda felicitar a l’organització, quasi perfecta: distància, obsequis, avitualllament, ambient, música. Un 10.

Finalment 1h29’52», 224 de la general, 41 de la categoria, a 4:16 el km. Molt content.

Crònica del Triatló Gandia 2013

Un any després tornava a estar en Gandía, preparats per fer el V Triatlón Playa de Gandía. És un triatló que motiva molt perquè és el primer de l’any, i s’arriba amb moltes ganes. A més, ja ha passat un any, ja vam fer la prova, i un cop constatat que ens agrada açò, doncs a per ell. L’any passat vaig fer la distància Super-sprint, però aquest any ja estem en sprint, i competint amb els federats. L’objectiu és millorar el temps de l’any passat, i crec que ho aconseguiré a pesar d’arribar amb una tendinits al tibial posterior dret que em provoca dolr en el turmell.

Després de dinar en Montaverner (si dine en casa no arribe a temps), Amador em recull a les 3 i anem cap a Gandia junt a Juaqui, Julian i Rober. Arribem amb temps, però amb els nervis a flor de pell, no sabem si canviar-se primer, si anar a pel dorsal, si…. , total que no atinem ni una. Decidim canviar-nos en el cotxe i anar a la zona de box ja amb totes les coses i la bici. Allí el desplegament és espectacular com sempre. Açò encara fica més nerviós

Recollim els dorsals, i després de deixar les coses en guardaropia, anem a box per deixar les bicis i el neopré. Ara toca córrer una mica per soltar cames. VAm saludar a les incondicionals suportrs de les famílies que havien vingut a veure’ns, i sense les quals resde tot açò seria igual. En acabar, tornem a box, agafem els neoprens i anem a guardaropia per ficar-nos els i deixar les bosses i cosetes que ens sobren. Quan decidim anar a escalfar natació, el temps se’ns ha tirat damunt i estan apunt de donar l’eixida. Els nervis no ens han ajudat a organitzar-se millor, però ja estem a l’aigua. Les sensacions amb el meu neopré recentment comprat són molt bones: sura molt i no tinc ferd, no com l’any passat.

P1040836

Comença la prova, i ens fiquem a nadar. A pesar d’eixir per la part de darrere, això és un caos, i no es pot avançar, no paren de pegar-me patades, d’agafar-me dels peus, de creuar-se davant fins que he de parar unes 4 vegades (no vull ni pensar com serà per davant). Però bé, anem fent, i em trobe molt bé. En l’edició 2012, vaig eixir de l’aigua el tercer per la cua. En canvi aquest any, vaig avançant a bastant gent. A més no se’m carreguen els muscles ni costa nadar. Tampoc tinc fred. Estic sorprés. Al final faig un temps de 13’22», en la posició 332 de 451 que van competir. Molt content, a pesar de lo molt que he de millorar, però veig que hi han progressos.

P1040847

La transició és ràpida, amb el neopré que ix fàcil, i ràpid ja estic damunt la bici. Els primers kilòmetres em serveixen per anar remuntant i buscar el grup amb el que aniré còmode. Finalment agafe un grupet d’uns 15-18 corredors, i anem tots junts. Va ser una llàstima, perquè durant les tres primeres voltes, en la part adoquinada, podia deixar-los a tots darrere, pensant que els havia perdut, però després quan arribàvem a la línia de meta, sempre m’agafava el grup complet. En la tercera volta em va començar a fer mal el turmell dret, la qual cosa em feia patir, ja que havia començat amb una tendinitis. De moment es podia aguantar. Això va anar així fins que en l’última volta em van deixar i ja no vaig poder contactar amb ells. Malgrat tot, vaig fer una mitja decent de 35,59km/h, amb un temps de 36’21», molt millor que l’edició passada, i remuntant bastants posicions per acabar este sector el 245.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Encara em quedava el sector de córrer, on sabia que podria recuperar més posicions. Vaig anar ràpidet, però atent al turmell i a no rebentar abans d’hora i que no pogués acabar. Anava passant a gent, i sabia que Amador el portava ahi davant a uns 200 metres. Ens saludàvem en cada creuament tots els membres de 3Reptes. Retallava distància amb Amador, però no tenia clar que el poguera agafar. No importa, anava bé i lo que vinguera, ja vindria. Al final, no el vaig poder agafar per poc. Al final estava Imma amb Joana per compartir l’alegria de l’arribada amb ella. Vaig acabar fent 21’40», a 4’20″/km, recuperant fins a la posició 192 en este sector. El temps total va ser de 1:16′:24″, en la posició 262 de la general, d’un total de 451 que van començar, comptant també els que competien en el circuit. No està gens malament per ser el primer de l’any.

P1040877

Molt content i divertit, millorant en molt els resultats de l’any passat, i amb un ritme pregressiu en tots els sectors que em va permetre recuperar posicions en cada sector, a pesar de córrer lesionat.

408661_565209163513448_693709380_n

Ah, i com sempre donar les gràcies a ixes personetes que tant a l’eixida de l’aigua, com en cada volta de bici i a peu, no paren de donar-nos ànims: Gràcies família escoltar ixos crits dóna forces noves.

Ara a acabar de preparar la CSP 115

Flash back triatló Gandía 2012

Dia 15 d’abril de 2012, un dia especial. Per una banda, el disabte es casaven uns amics (Xexo i Anaïs), i per altra, el diumenge al matí feia el meu primer triatló. Com és lògic anava amb molta il·lusió, nerviosisme i un grau important d’ignarància sana (de la que et dóna ixa arrogància necessària moltes vegades: no sabia com s’organitzava tot per a un triatló). Però anem per parts.

El vespre/nit del dissabte feia molt fred, i vent de tronada. Tot feia pensar que el diumenge dematí passaria més fred que un tonto. En el sopar de la boda de Xexo i Anaïs, com en totes les bodes d’amics, vam sopar tard i vam beure més del que acostumes (res de l’atre món de tota manera). A les 2,30 de la matinada vaig abandonar el sopar després de l’últim «gyntonic», i vam anar a Xeraco a dormir. Finalment em gitava a les 4 de la matinada. A les 6 ja m’havia llevat per preparar les coses i anar a Gandía a fer el meu primer triatló (superesprint). Este era el panorama superesportiste.

La cosa començava a les 9 del matí, i jo com ésnormal en el primer triatló no tenia neopré. Vaja rasca abans d’entrar a l’aigua, però clar ni et preocupaves pensant com seria la cosa quan entrara a l’aigua. A mésla cosa es va retrasar 35 minuts, i ahí em tenies a mí amb unes maies curtes i arropit esperant a nadar. UUFFFFFFFFFF.

TriGandia12

La natació, com sempre mal (no sé perquè dic com sempre si erala primera vegada que nadava en el mar). Vaig fer 8’24» per a fer els 300 metres, i vaig eixir el 60 de 63.

La transició lenta, per falta de pràctica (3’48»). En bici vaig recuperar bastant, pensant «per 10 km, puc anar a rebentar, que açò s’acaba prompte, i després ja recuperaré». En este sector vaig tardar 19:34 per a fer els 10km (a 30,66km/h), el 12 millor temps del sector.

TriGandia12_1

Finalment en el sector de córrer, amb la mateixa filosofia, però molt més lent, notant ja les cames pesades. Vaig fer els 2’5 km en 14’12», a 5’41/km acabant el 43 d’este sector.

TriGandia12_2

En total vaig fer 47’08» per acabar el 34 de 63 que van acabar, i el 4 de 11 veterans. No va estar mal tenint en compte les circumstàncies i que era el primer

Crònica del IV Duatló d’Ontinyent

Durant la setmana anterior Imma i Joana han estat malaltes, i això significa dormir poc i estar molt cansant. Tampoc vaig tindre temps ni energia d’entrenar des de dimecres. Així és que afrontava el duatló en mal moment, però amb ganes de fer-ho el millor que puga. Tot depenia de com dormira el dissabte. No està mal, descanse quasi tota la nit; a veure com va. A més és el primer duatló de la temporada, i no tinc referències, tal com ja em va passar en la IX mitja marató de Xàtiva.

10 de març de 2013, 6:15h del matí. Sona el despertador. Poc a poc em desperte, i lluitant contra els llençols, em lleve i comence a canviar-me. Em visc amb el tritaje de 3Reptes i baixe a desdijunar/esmorçar completet, ja que en unes hores ho cremare tot i més: llet amb colacao, fruita, pa amb melmelada, cafè i un croissant. Sé que no sobrarà res. Rentar-se les dents, la cara, al servei, i ara ja estic preparat. A les 7 en punt, tal com havíem quedat ahir, Javi ja està a la porta. Com ja teníem les bicis carregades, munte a la furgoneta i passem a per Nacho. Entre rises, comentaris i anècdotes, anem cap a Ontinyent.

7:30 en el parking del poliesportiu d’Ontinyent, amb un fred que pela. Anem a recollir els dorsals i els xips, i a preparar-nos nosaltres i les bicis per entrar a les 8:30 al box. Mentrestant arriben Julian i Juaqui, que ja tenien el dorsal i el xip. Deixem les  bicis, i justets de temps eixim a escalfar un poc i unes fotos. 2013-03-10 08.58.29

Puntualment, a les 9:00 comença la carrera. Ixc cap al final del grup, però ràpidament augmente el ritme, i durant els primers quilòmetres vaig corrent entre 4:10 i 4:15. La resta de 3Reptes va quedant-se darrere. Em trobe bé i vaig a gust. Cap al quilòmetre 7, en la tercera volta, ja veig que el ritme ja l’he de baixar, i vaig pensant que, tot i que anava a gust correns, pot ser he anat massa ràpid i ho pague en la bici. Fa igual, ara ja està. L’últim quilòmetre vaig més lent per soltar cames abans de muntar a la bici. Acabe els 10 km del primer sector en 47’38», en la posició 163. Entre a la zona de transició, i amb la bici localitzada prèviament, ho faig bastant ràpid, i en 2’11» ja he eixit.

Comença la bici, i no sé com puc anar, doncs fa molt temps que no competia en bici. L’any passat en Ibi i en Gandia l’any passat, vaig anar bé, però l’última vegada en el Triatló Olímpic de València em va anar malamment. Ara no sabia que faria. Sols començar ja veig que les coses no aniran bé. És una volta llarga, amb el port del Portixol des d’Ontinyent (774m) i el del Campello per Aielo de Malferit (608m), i amb vent fort. En el por del Portixol ja van passant-me alguna gent. Al final em aguante amb la gent que estava al meu nivell, i intente pensar a que en la baixada recuperaré un poc. En la baixada, vaig més un poc ràpid que els companys d’ascens. A veure si de tornada puc recuperar una mica. Quan pegue la rotonda en Aielo, al poc de tremps em creue amb Julian que baixa, i que ha fet el mateix parcial que jo, després Juaqui i després Javi una mica més lents. De tornada el port del Campello se’m fa molt dur, i encara van passant-me més gent, als quals no puc seguir. De tota manera vaig content, gaudint amb els companys de carrera: Un va cridant que li agrada molt el paisatge, un altre va avisant de les corbes que són més perilloses, Helena, amb qui compartisc l’últim tram de pujada i tota la baixada del Portixol, ens anem animant. Hi ha bon ambient, i això sempre s’agraeix. El sector de bici m’ha anat molt pitjor del que esperava, fent 1h56′, i perdent 75 posicions, per acabar en la posició 238 del parcial de bici. Julian el dec de portar prop (uns 3′), Juaqui i Javi van més retrasats.

La transcició la faig sense problemes, relativament ràpida, i comence l’últim tram de 5 quilòmetres a peu.

Arribant a la segona transició

Arribant a la segona transició

Al principi lent, intentant adaptar-me. Just començar el sector veig a Àngel, Joana i Imma, que estan esperant-me en la zona d’avituallament per animar-me, i aniran fent-ho cada volta que passe per allí. Vaig augmentant un poc el ritme durant la primera volta. Cansat però apretant les dents, munte la costera que hi ha al barranc, i me n’adone que ara ja acabe. A l’inici de la segona volta, quan arribe a la carretera veig a Javi que arriba ja de la bici. S’animem, i seguim cadascú amb lo seu. Al començament de la segona volta, veig a Juaqui que comença la primera volta, l’agafe i anem junts. Esta vegada puge la costera caminant per por a una possible rampa. A falta d’un quilòmetre, un dolor intens en l’abductor esquerra, em fa pensar que possiblement m’entre rampa i no puga acabar. Són els moments en què pense en els xiquets, i sé que he d’acabar, que vull acabar, perquè a ells els agrada entrar amb mi, i a mi m’agrada molt entrar amb ells. Si fa falta anem més lents, però sé que acabaré. Encare ja l’arribada al poliesportiu, sentint a Àngel i Joana, m’acomiade de Juaqui i li desitge sort. Ara ens queda la pujada del poli, que per acabar es fa molt dura, i la faig caminant. Entre al poli i allí m’espera Àngel al principi de pista. Es fica a córrer al meu costat, i just abans de meta agafe a Joana. El millor moment, arribada i apretó de mans amb els xiquets.

IMG-20130310-WA0003

Un dia més he acabat el repte que m’havia proposat, i ho he fet amb els meus. Al final he fet 3h22’34″, i he acabat en la posició 214 de 285 que van prendre l’eixida. Vaig a abrigar-me i quan torne, Julian ja ha entart, Javi s’ha retirat en el sector a peu per molèsties, i un poc després arriba Juaqui. Grans 3Reptes.

Com a conclusió, personalment m’ha resultat molt dur. Per una banda el recorregut en bici, amb els dos ports, i sobretot el fort vent eren molt exigents. Per altra, al ser el campionat autonòmic de duatló olímpic, el nivell general era molt alt. Per això costava molt seguir el ritme de la gent, la qual cosa fa que en un primer moment en calent, encara tingues una sensació pitjor del que en realitat estas, Tens la impressió que no vas ni cara a l’aire. En part això es déu a que corres en gent molt bona, amb molt més nivell que tu. Però vist en la distància, ho he de considerar positivament, doncs crec que anant amb gent millor que tú es com millorarem. L’opinió generalitzada i els comentaris que senties entre els participants era que havia estat molt dur, especialment la bici.

Durant tota la prova Nacho i Javi ens han estat animant cada cop que passàvem per la zona del poli. Javi Oviedo, Amador, Imma, Amador jr i Arnau també han vingut i han aguantat el vent gelat animant-nos. També Juanvi, i prou gent del club d’atletisme d’Olleria que ens han animat en el començament, abans que els fills començaren els partits de bàsquet i futbet. I com no, Imma, Àngel i Joana. A tots gràcies. Vore-vos i sentir-vos ahí dóna la xispa que falta per seguir un poc més.

Ara a entrenar i preparar-se per a la propera.

Pos
CATE.
P.
Carrera
VEL.
T. Box1
P.
Ciclismo
VEL.
T. Box2
P.
Carrera
VEL.
META
DIFERENCIA.
214
V1M
163
00:47:38
4.30
02:11
238
01:56:05
21.71
03:01
205
00:33:29
6.12
03:22:24
00:58:48