Crònica del Triatló Gandia 2013

Un any després tornava a estar en Gandía, preparats per fer el V Triatlón Playa de Gandía. És un triatló que motiva molt perquè és el primer de l’any, i s’arriba amb moltes ganes. A més, ja ha passat un any, ja vam fer la prova, i un cop constatat que ens agrada açò, doncs a per ell. L’any passat vaig fer la distància Super-sprint, però aquest any ja estem en sprint, i competint amb els federats. L’objectiu és millorar el temps de l’any passat, i crec que ho aconseguiré a pesar d’arribar amb una tendinits al tibial posterior dret que em provoca dolr en el turmell.

Després de dinar en Montaverner (si dine en casa no arribe a temps), Amador em recull a les 3 i anem cap a Gandia junt a Juaqui, Julian i Rober. Arribem amb temps, però amb els nervis a flor de pell, no sabem si canviar-se primer, si anar a pel dorsal, si…. , total que no atinem ni una. Decidim canviar-nos en el cotxe i anar a la zona de box ja amb totes les coses i la bici. Allí el desplegament és espectacular com sempre. Açò encara fica més nerviós

Recollim els dorsals, i després de deixar les coses en guardaropia, anem a box per deixar les bicis i el neopré. Ara toca córrer una mica per soltar cames. VAm saludar a les incondicionals suportrs de les famílies que havien vingut a veure’ns, i sense les quals resde tot açò seria igual. En acabar, tornem a box, agafem els neoprens i anem a guardaropia per ficar-nos els i deixar les bosses i cosetes que ens sobren. Quan decidim anar a escalfar natació, el temps se’ns ha tirat damunt i estan apunt de donar l’eixida. Els nervis no ens han ajudat a organitzar-se millor, però ja estem a l’aigua. Les sensacions amb el meu neopré recentment comprat són molt bones: sura molt i no tinc ferd, no com l’any passat.

P1040836

Comença la prova, i ens fiquem a nadar. A pesar d’eixir per la part de darrere, això és un caos, i no es pot avançar, no paren de pegar-me patades, d’agafar-me dels peus, de creuar-se davant fins que he de parar unes 4 vegades (no vull ni pensar com serà per davant). Però bé, anem fent, i em trobe molt bé. En l’edició 2012, vaig eixir de l’aigua el tercer per la cua. En canvi aquest any, vaig avançant a bastant gent. A més no se’m carreguen els muscles ni costa nadar. Tampoc tinc fred. Estic sorprés. Al final faig un temps de 13’22», en la posició 332 de 451 que van competir. Molt content, a pesar de lo molt que he de millorar, però veig que hi han progressos.

P1040847

La transició és ràpida, amb el neopré que ix fàcil, i ràpid ja estic damunt la bici. Els primers kilòmetres em serveixen per anar remuntant i buscar el grup amb el que aniré còmode. Finalment agafe un grupet d’uns 15-18 corredors, i anem tots junts. Va ser una llàstima, perquè durant les tres primeres voltes, en la part adoquinada, podia deixar-los a tots darrere, pensant que els havia perdut, però després quan arribàvem a la línia de meta, sempre m’agafava el grup complet. En la tercera volta em va començar a fer mal el turmell dret, la qual cosa em feia patir, ja que havia començat amb una tendinitis. De moment es podia aguantar. Això va anar així fins que en l’última volta em van deixar i ja no vaig poder contactar amb ells. Malgrat tot, vaig fer una mitja decent de 35,59km/h, amb un temps de 36’21», molt millor que l’edició passada, i remuntant bastants posicions per acabar este sector el 245.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Encara em quedava el sector de córrer, on sabia que podria recuperar més posicions. Vaig anar ràpidet, però atent al turmell i a no rebentar abans d’hora i que no pogués acabar. Anava passant a gent, i sabia que Amador el portava ahi davant a uns 200 metres. Ens saludàvem en cada creuament tots els membres de 3Reptes. Retallava distància amb Amador, però no tenia clar que el poguera agafar. No importa, anava bé i lo que vinguera, ja vindria. Al final, no el vaig poder agafar per poc. Al final estava Imma amb Joana per compartir l’alegria de l’arribada amb ella. Vaig acabar fent 21’40», a 4’20″/km, recuperant fins a la posició 192 en este sector. El temps total va ser de 1:16′:24″, en la posició 262 de la general, d’un total de 451 que van començar, comptant també els que competien en el circuit. No està gens malament per ser el primer de l’any.

P1040877

Molt content i divertit, millorant en molt els resultats de l’any passat, i amb un ritme pregressiu en tots els sectors que em va permetre recuperar posicions en cada sector, a pesar de córrer lesionat.

408661_565209163513448_693709380_n

Ah, i com sempre donar les gràcies a ixes personetes que tant a l’eixida de l’aigua, com en cada volta de bici i a peu, no paren de donar-nos ànims: Gràcies família escoltar ixos crits dóna forces noves.

Ara a acabar de preparar la CSP 115

Flash back triatló Gandía 2012

Dia 15 d’abril de 2012, un dia especial. Per una banda, el disabte es casaven uns amics (Xexo i Anaïs), i per altra, el diumenge al matí feia el meu primer triatló. Com és lògic anava amb molta il·lusió, nerviosisme i un grau important d’ignarància sana (de la que et dóna ixa arrogància necessària moltes vegades: no sabia com s’organitzava tot per a un triatló). Però anem per parts.

El vespre/nit del dissabte feia molt fred, i vent de tronada. Tot feia pensar que el diumenge dematí passaria més fred que un tonto. En el sopar de la boda de Xexo i Anaïs, com en totes les bodes d’amics, vam sopar tard i vam beure més del que acostumes (res de l’atre món de tota manera). A les 2,30 de la matinada vaig abandonar el sopar després de l’últim «gyntonic», i vam anar a Xeraco a dormir. Finalment em gitava a les 4 de la matinada. A les 6 ja m’havia llevat per preparar les coses i anar a Gandía a fer el meu primer triatló (superesprint). Este era el panorama superesportiste.

La cosa començava a les 9 del matí, i jo com ésnormal en el primer triatló no tenia neopré. Vaja rasca abans d’entrar a l’aigua, però clar ni et preocupaves pensant com seria la cosa quan entrara a l’aigua. A mésla cosa es va retrasar 35 minuts, i ahí em tenies a mí amb unes maies curtes i arropit esperant a nadar. UUFFFFFFFFFF.

TriGandia12

La natació, com sempre mal (no sé perquè dic com sempre si erala primera vegada que nadava en el mar). Vaig fer 8’24» per a fer els 300 metres, i vaig eixir el 60 de 63.

La transició lenta, per falta de pràctica (3’48»). En bici vaig recuperar bastant, pensant «per 10 km, puc anar a rebentar, que açò s’acaba prompte, i després ja recuperaré». En este sector vaig tardar 19:34 per a fer els 10km (a 30,66km/h), el 12 millor temps del sector.

TriGandia12_1

Finalment en el sector de córrer, amb la mateixa filosofia, però molt més lent, notant ja les cames pesades. Vaig fer els 2’5 km en 14’12», a 5’41/km acabant el 43 d’este sector.

TriGandia12_2

En total vaig fer 47’08» per acabar el 34 de 63 que van acabar, i el 4 de 11 veterans. No va estar mal tenint en compte les circumstàncies i que era el primer

Crònica de la III MIMUMACA (Mitja Marató de Muntanya de Carrícola)

La Mitja Marató de Muntanya de Carrícola no para de crèixer. Fins i tot ja tenen nom curt: MIMAMUCA. Esteu atents perquè aquest serà un nom d’èxit. Mireu si no quin vídeo de presentació més xulo (i amb música brutal).

Esta és una cursa que m’agrada, sobretot després de les bones sensacions que vaig tindre en l’edició de 2012. Ja feia temps que ens havíem inscrit Dani Boluda i jo. La veirtat és que tenia ganes defer-la per moltes coses: per una banda volia veure si em treia l’espina del trail de Ladua de Llombai de la setmana anterior, i deixava enterrades les males sensacions, i per l’altra perquè a mesura que he anat fent curses durant els últims anys, m’he adonat que és una de les millors curses en què he participat i de les que més m’han agradat.

Dani s’havia lesionat per rotura fibrilar en el bessó, i tindria que anar sol. Em vaig enterar que Rafa també anava i vam quedar en anar junts. Així, a les 7 del matí, desdijuni important per a prende forces: llet, galetes, café, fruita, datils, etc., i ja estem preparats.

Carricola_2013_4

A les 8:15 del matí del diumenge 14 d’abril estava recollint a Rafa, i camí a Carrícola comentat-se cosetes dels entrenes i curses que hem anat fent. Bon dia, assoleiat i sense vent. Arribem allí i de seguida, com sempre ja és patent l’ambient de festa i cursa que es viu. Tot el poble està involucrat. Ple de cotxes, deixem el cotxe en un parkin allunyat cami de Bèlgida.

Saludar als amics (n’hi ha gent del club d’altelisme d’Olleria). Un poc d’escalfament i estirament i de seguida a la línia d’eixida, doncs a les 9:30 en punt donen l’eixda.

Carricola_2013_3

Podeu veure el perfíl de la cursa ací. La primera part del circuit, per la part vella del poble em serveix per anar prenent sensacions. El més importnat és passar-ho bé, i veure com estic, sobretot controlar jo el ritme al que córrec, i no al revés com em va passar en Llombai. Vull saber que reivindicar-me a mi mateix, confirmar que estic bé, i que lo de la setmanapassada va ser un mal dia. L’objectiu esportiu és veure si puc baixar el temps de l’edició de 2012, però sense capficar-me. Hui serà més important controlar les sensacions que el temps. Per tant comence a córrer una mica a l’espectativa, i guardant forces per a tota la cursa. El camí ja és conegut i sé que hi han algunes costeres dures. Vaig trobant-me agust, en les costeres vaig ràpidet, i quant no puc camine, però em trobe bé. La muntada al castell és lo més dur, la faig caminant però a bon ritme, sense que els que corren em deixen darrere. Bon senyal. Amb esta filosofia vaig fent, sempre avançant a gent (no em passa quasi ningú). En les baixades vaig molt bé, segur i molt ràpid, passant a molta gent. Així aguante fins al kilòmetre 11,8, el punt més alt de la cursa, a 907 m. A partir d’ara sé que venen trams de baixada que m’aniran molt bé. Baixe molt ràpid, passant a la gent per fora senda sense problemes. Entre el kilòmetre 19 i 20 hi ha una pujada, i veig que vaig just per acabar en millor temps que l’any passat. Ja me n’adone que les sensacions han estat molt bones, que tinc una tendinitis que em fa mal en el turmell dret, i decideixc fer la pujada caminant, tot i que no és molt dura. Després en l’últim kilòmetre de baixada torne a córrer, però sense apretar, ja he quedat bé, i no vull castigar més el turmell.

Carricola_2013_1

Tal com volia he anat controlant les sensacions i millorant el temps en cada sector (el primer control, posició 74 (170 general), segon control el 68 (154) i al final 61 de la categoria (137) de 445 que van acabar). Puc estar content. Al final he fet un temps de 2:05’44», un poc més lent que l’any passat, però no importa: La millora en les sensacions respecte a la setmana passada i arribar amb tota la família esprant-me són una recompensa més que suficient per estar content

Carricola_2013

De nou no vull deixar passar l’oprtunitat per agrair a l’organització un treball tan ben fet, amb el corredor com a centre de tot l’esdeveniment, mimat i cuidat en tot moment. També pel respecte pel patrimoni natural i cultural que mostra, i per l’esforç en la difusió del mateix. Pel traçat natural i ben dissenyat, passant per llocs emblemàtics. Crec que és la cursa més ben organitzada de les que he participat, i sobretot, una de les què més cuidat m’he sentit. S’està convertint en un clàssic a nivell personal. Crec que, mentre tinga ganes de seguir correns, serà una cursa fixa. GRÀCIES

Carricola_2013_2

Diploma Carricola_2013

Flash Back II Mitja Marató de Muntanya de Carrícola

II Mitja Marató de Muntanya de Carrícola. 1 d’Abril de 2012. Carrícola. 10:00 del matí.

Havia sentit parlar d’aquesta cursa a Dani kubala, i havia llegit en la web. En general les opinions era que es tractava d’una vcursa molt xula. Prop de casa, per ixa època em trobava molt bé, i vaig pensar «Anem». Dit i fet. Ens organitzem i al final anem Dani Kubala, Dani Boluda i jo.

Sols arribar ja et dones compte que si que està ben organitzada. Carricola és un poble menut (93 habitants), però molt ben organitzat i molt participatiu. Ací pots veure l’implicació dels habitants.

A més la presència de tota la infrastructura que gira al voltant de la cursa en un poble tan menut li confereix un caràcter molt festiu, i de què alguna cosa especial passa.

A les 10 en punt, tret de sortida. Una volta pel poble (xulíssim el paratge de les Arcades i la part baixa del poble). Després sortim per la carretera cap a Otos i enfilem un cami costerut, on comença a ficar-se la cosa més dura. Dani Boluda se’n va davant. A continuació s’alternen pujades i baixades per l’ombria del Benicadell, però guanyant altitud  fins als 915 m del kilòmetre 12. En este tram, vaig prou ràpid i agafe a Dani Boluda. Abans d’arribar al punt culminant del km 12, hem de pujar una senda i unes escales cap al castell, en un dels trams més durs de la cursa. Dani Kubala, no té bones sensacions i es retira en este tram.

Entre el km 12 i el 16, el recorregut va baixant i planejant per sendes. És a partir del 16, quan creuem la pista del Benicadell que fa una baixada ràpida i llarga per senda. Pots veure el recorregut ací.

Tot el recorregut és molt natural, en la gran majoria per pistes sense asfaltar i per sendes, però totes seguint traçats naturals, sense tindre que forçar cap tram per completar el circuit. La guinda, quan al traçat, la fica el fet que en bona part del recorregut per senda, discorre per les rutes Biodivers, una iniciativa cultural molt interessant, i per parts del patrimoni arquitectònic i cultural de la Serra del Benicadell. En general, tant les intervencions artístiques de Biodivers com les restes arquitectòniques estan assenyalades i tenen un cartell explicatiu, però la lletra és menuda, i durant la cursa no ho pots veure. L’organització fa l’esforç de ficar uns cartells no permanents (fotocòpies) amb lletres grans, que et diuen el nom  i la data dels llocs entre els corredors (Corral de Diego, la nevera de Penalba, el Colomer, el Castell, la Font Freda). A més, la presència de públic animant és constant, així com de fotografs i de xarangues fent festa. Tot açò el corredor que li agrade la muntanya ho agraeix enormement.

No vull deixar passar l’oportunitat d’agrair a l’Ajuntament de Carrícola i al Club CorreGatell la perfecta organització d’esta prova, i el carinyo que mostren al corredor. GRÀCIES

Quan a la cursa, seguia trobant-me molt bé, i vaig acabar amb els dos fills, en un temps total de 2:03′:06″, el 81 de la general i el 34 de la categoria. Molt content.

Carricola_2012

Diploma_Carricola

Flash Back Duatló Ibi 2012

Aquesta entrada em fa una il·lusió especial perquè era el meu primer Duatló, i peruè ahí va nèixer el meu compromís amb el Triatló i la motivació per crear el que després seria 3Reptes Club Triatl´l’Olleria. Comence l’entrada amb una mentida, i aixó no és un bon començament. M’explicaré. Fa uns 18-10 anys, en Montaverner es van fer uns duatlons en què corriem per Montaverner, i anàvem després fins la Pobla del Duc i tornar a Montaverner per al segon sector de córrer. En aquell moment jo jugava a bàsquet, i feia esporàdicament qualsevol esport que se’m creuava. Així és que vaig participar en dues edicions d’aquell memorable duatló (no he estat capaç de trobar referències més concretes, seguiré buscant…).

Però en esta nova època era el meu primer duatló després de retirar-me del bàsquet definitivament per lesió al genoll. A més, ja havia decidit que volia fer triatlons, però era la primera prova per veure com anava. El cas és que pintava bé: una distància curta per começar, un circuit de bici xulo, pel terme d’Ibi. A mésestava prop per a poder anar jo a primera hora, i que Imma i els xiquets vingueren després per entrar amb mi.

La primera vegada estava abrumat, perquè el duatló, i més encara el triatló, no tenen res a veure quan a muntatge, amb les curses a peu. Tot és aclaparador: els boxes, les bicis, els jutges, el fluir de la prova. Allí estava intentant enterar-me de les coses.

Comencem el primer sector de 5 kilòmetres pel casc urba, amb dues voltes al circuit, passant per un parell de costeres molt empinades. Vaig bé, corret a 4’/km i cómode. Se’m descorda la sabatilla, parem, i el més ràpid possible, em reincorpore. Anava sorporenentment bé.

En l’arribada a la transició, la faig lenta, i a més fruit de la novetat, munte a la bici dins de boxes i em penalitzen. Que farem, això són les novatades. Agafe la bici, i coemncem amb un port. Seguia trobant-me molt millor del que esperava (sols feia 3 mesos que tenia bici). Cara amunt anava passant rivals sense esforç. Ara bé, quan va arribar el pla, els grups anaven passant-me com si estigués parat, i em deixaven darrere sense cap remei.

Arribe a Ibi de nou per a la transició al segon sector de córrer, i ja està la família allí animant. De nou la transició és lenta per falta de pràctica. El tercer sector a peu va anar millor que la bici, i vaig recuperar algunes posicions. Entre amb la família com sempre. Veure la cara de satisfacció d’Àngel no té preu.

fotoconchip_Duatló_IBI_2012

Finalment posició 94 de 155 que van acabar, amb un temps total de 1:21’33», i el 8 de la categoria (córrer: 20’19»; bici: 44’41»; córrer: 13’07»). Va ser divertidíssim, amb molt bones sensacions i disfrutant d’aquesta nova experiència.

A més, com ja he dit allí va començar la meva implicació. Vaig coincidir amb Javi Camarena i amb Naxo Camarena que també estaven fent la curs. Vam quedar per trobar-se més vegades i pensar en fer un club. Ja estava contagiat pel Tri-virus.

Flash Back Outlet-Running Trail Moixent 2012

Després de molts dies sense escriure, tornem a anar ficant-nos al dia amb les curses de 2012.

Aquest any 2012 havia començat a fer més curses de muntanya en serio. Així, entrene va i entrene de trail ve, els companys d’entrene ens vam assabentar de la cursa que s’organitzava en Moixent, i després de tantejar a veure si ens animàvem en grup, finalment ens vam inscriure Dani i jo. Amb molt bones sensacions, i atrets per la bona estratègia comercial i la il·lusió que transmetia l’organitzador, ens vam decidir.

El dia 11 de març anem cap a Moixent. Bon ambient, gent de molts llocs (n’hi havia de fora del País Valencià) nervis i a veure com ens trobàvem. El circuit prometia molt, amb l’arribada al lloc estrella del llac bosquet. La primera part, fins arribar a la part alta de la serra, es prou exigent. Després una pista de baixada llarga i molt ràpida ens porta a la carretera del Campello, just en el llac del Bosquet. Mentre baixàvem ja pensàvem: “ull, açò és molt estrany, estos que fan tornant per ací, muntant en sentit contrari”. En creuar la carretera, se’ns fica al davant una paret, un tram de camí asfaltat, curt però molt empinat, que després de la baixada llarga, es fa difícil de muntar. La volta al llac és molt bonic. Però després del Bosquet ens havíem d’encarar en el pensament estrany: Els corredors no estaven enganyats, érem nosaltres. I és què la cursa muntava per on havíem baixat, sí, just per la pista llarga i ràpida, però que de tornada era més llarga, i òbviament molt més lenta. Per acabar-ho d’arreglar, de muntada, la pista acabava en una senda pedregosa molt més empinada encara, que necessàriament havia de fer caminant, i en arribar dalt, beure del Camelback, i caminant fins el creuament mentre menjava uns dàtils.

A continuació un tram planejant per la serra, i ja de tornada cap al poble, el circuit ens porta per dins d’un bancal d’oliveres, en un tram poc natural, i que, per a mi, seria millor corregir per la millora de la cursa. Després baixàvem cap a la Torre dels coloms, i d’allí en una baixada molt ràpida i tècnica. Esta baixada anava per escales fins arribar al casc urbà per uns escalons molt estrets, que poden ser molt perillosos. De fet, anava baixat a tot drap amb un altre xic amb qui anava molt còmode cap avall, i em pensava que ací em partia e crani. Afortunadament no vaig caure.

Angel_2_Moixent_2012

El final de la cursa en el poliesportiu era un poc caòtic. De fet no vaig saber que tenia que fer una volta al camp. Es nota que era la primera edició, però la valoració va ser bona, i l’organitzador va ficar molta il·lusió.

Finalment un temps de 2:08:12 per fer els 21450m (en realitat va ser més llarga) i +824m, a 5.69/km, per acabar el 82 de la general i el 23 de la categoria.

Diploma_Moixent 1

Bon resultat i bones sensacions. Content

Circuit Trail Valencia. I Trail Aledua Llombai

Demà comence amb la primera prova que faré del Circuit Trail de Valencia, amb el I Trail Aledua de Llombai. Són 21,78 km amb 500 metres de desnivell positiu. Sembla que serà prou ràpida, doncs no té molt desnivell, tot i que algunes costeres semblen duretes.

A dormir i descansar per passar-ho el millor possible demà. A veure com va, i si els turmells em responen bé.

Ací podeu veure un vídeo de la cursa