Crònica del IV Duatló d’Ontinyent

Durant la setmana anterior Imma i Joana han estat malaltes, i això significa dormir poc i estar molt cansant. Tampoc vaig tindre temps ni energia d’entrenar des de dimecres. Així és que afrontava el duatló en mal moment, però amb ganes de fer-ho el millor que puga. Tot depenia de com dormira el dissabte. No està mal, descanse quasi tota la nit; a veure com va. A més és el primer duatló de la temporada, i no tinc referències, tal com ja em va passar en la IX mitja marató de Xàtiva.

10 de març de 2013, 6:15h del matí. Sona el despertador. Poc a poc em desperte, i lluitant contra els llençols, em lleve i comence a canviar-me. Em visc amb el tritaje de 3Reptes i baixe a desdijunar/esmorçar completet, ja que en unes hores ho cremare tot i més: llet amb colacao, fruita, pa amb melmelada, cafè i un croissant. Sé que no sobrarà res. Rentar-se les dents, la cara, al servei, i ara ja estic preparat. A les 7 en punt, tal com havíem quedat ahir, Javi ja està a la porta. Com ja teníem les bicis carregades, munte a la furgoneta i passem a per Nacho. Entre rises, comentaris i anècdotes, anem cap a Ontinyent.

7:30 en el parking del poliesportiu d’Ontinyent, amb un fred que pela. Anem a recollir els dorsals i els xips, i a preparar-nos nosaltres i les bicis per entrar a les 8:30 al box. Mentrestant arriben Julian i Juaqui, que ja tenien el dorsal i el xip. Deixem les  bicis, i justets de temps eixim a escalfar un poc i unes fotos. 2013-03-10 08.58.29

Puntualment, a les 9:00 comença la carrera. Ixc cap al final del grup, però ràpidament augmente el ritme, i durant els primers quilòmetres vaig corrent entre 4:10 i 4:15. La resta de 3Reptes va quedant-se darrere. Em trobe bé i vaig a gust. Cap al quilòmetre 7, en la tercera volta, ja veig que el ritme ja l’he de baixar, i vaig pensant que, tot i que anava a gust correns, pot ser he anat massa ràpid i ho pague en la bici. Fa igual, ara ja està. L’últim quilòmetre vaig més lent per soltar cames abans de muntar a la bici. Acabe els 10 km del primer sector en 47’38», en la posició 163. Entre a la zona de transició, i amb la bici localitzada prèviament, ho faig bastant ràpid, i en 2’11» ja he eixit.

Comença la bici, i no sé com puc anar, doncs fa molt temps que no competia en bici. L’any passat en Ibi i en Gandia l’any passat, vaig anar bé, però l’última vegada en el Triatló Olímpic de València em va anar malamment. Ara no sabia que faria. Sols començar ja veig que les coses no aniran bé. És una volta llarga, amb el port del Portixol des d’Ontinyent (774m) i el del Campello per Aielo de Malferit (608m), i amb vent fort. En el por del Portixol ja van passant-me alguna gent. Al final em aguante amb la gent que estava al meu nivell, i intente pensar a que en la baixada recuperaré un poc. En la baixada, vaig més un poc ràpid que els companys d’ascens. A veure si de tornada puc recuperar una mica. Quan pegue la rotonda en Aielo, al poc de tremps em creue amb Julian que baixa, i que ha fet el mateix parcial que jo, després Juaqui i després Javi una mica més lents. De tornada el port del Campello se’m fa molt dur, i encara van passant-me més gent, als quals no puc seguir. De tota manera vaig content, gaudint amb els companys de carrera: Un va cridant que li agrada molt el paisatge, un altre va avisant de les corbes que són més perilloses, Helena, amb qui compartisc l’últim tram de pujada i tota la baixada del Portixol, ens anem animant. Hi ha bon ambient, i això sempre s’agraeix. El sector de bici m’ha anat molt pitjor del que esperava, fent 1h56′, i perdent 75 posicions, per acabar en la posició 238 del parcial de bici. Julian el dec de portar prop (uns 3′), Juaqui i Javi van més retrasats.

La transcició la faig sense problemes, relativament ràpida, i comence l’últim tram de 5 quilòmetres a peu.

Arribant a la segona transició

Arribant a la segona transició

Al principi lent, intentant adaptar-me. Just començar el sector veig a Àngel, Joana i Imma, que estan esperant-me en la zona d’avituallament per animar-me, i aniran fent-ho cada volta que passe per allí. Vaig augmentant un poc el ritme durant la primera volta. Cansat però apretant les dents, munte la costera que hi ha al barranc, i me n’adone que ara ja acabe. A l’inici de la segona volta, quan arribe a la carretera veig a Javi que arriba ja de la bici. S’animem, i seguim cadascú amb lo seu. Al començament de la segona volta, veig a Juaqui que comença la primera volta, l’agafe i anem junts. Esta vegada puge la costera caminant per por a una possible rampa. A falta d’un quilòmetre, un dolor intens en l’abductor esquerra, em fa pensar que possiblement m’entre rampa i no puga acabar. Són els moments en què pense en els xiquets, i sé que he d’acabar, que vull acabar, perquè a ells els agrada entrar amb mi, i a mi m’agrada molt entrar amb ells. Si fa falta anem més lents, però sé que acabaré. Encare ja l’arribada al poliesportiu, sentint a Àngel i Joana, m’acomiade de Juaqui i li desitge sort. Ara ens queda la pujada del poli, que per acabar es fa molt dura, i la faig caminant. Entre al poli i allí m’espera Àngel al principi de pista. Es fica a córrer al meu costat, i just abans de meta agafe a Joana. El millor moment, arribada i apretó de mans amb els xiquets.

IMG-20130310-WA0003

Un dia més he acabat el repte que m’havia proposat, i ho he fet amb els meus. Al final he fet 3h22’34″, i he acabat en la posició 214 de 285 que van prendre l’eixida. Vaig a abrigar-me i quan torne, Julian ja ha entart, Javi s’ha retirat en el sector a peu per molèsties, i un poc després arriba Juaqui. Grans 3Reptes.

Com a conclusió, personalment m’ha resultat molt dur. Per una banda el recorregut en bici, amb els dos ports, i sobretot el fort vent eren molt exigents. Per altra, al ser el campionat autonòmic de duatló olímpic, el nivell general era molt alt. Per això costava molt seguir el ritme de la gent, la qual cosa fa que en un primer moment en calent, encara tingues una sensació pitjor del que en realitat estas, Tens la impressió que no vas ni cara a l’aire. En part això es déu a que corres en gent molt bona, amb molt més nivell que tu. Però vist en la distància, ho he de considerar positivament, doncs crec que anant amb gent millor que tú es com millorarem. L’opinió generalitzada i els comentaris que senties entre els participants era que havia estat molt dur, especialment la bici.

Durant tota la prova Nacho i Javi ens han estat animant cada cop que passàvem per la zona del poli. Javi Oviedo, Amador, Imma, Amador jr i Arnau també han vingut i han aguantat el vent gelat animant-nos. També Juanvi, i prou gent del club d’atletisme d’Olleria que ens han animat en el començament, abans que els fills començaren els partits de bàsquet i futbet. I com no, Imma, Àngel i Joana. A tots gràcies. Vore-vos i sentir-vos ahí dóna la xispa que falta per seguir un poc més.

Ara a entrenar i preparar-se per a la propera.

Pos
CATE.
P.
Carrera
VEL.
T. Box1
P.
Ciclismo
VEL.
T. Box2
P.
Carrera
VEL.
META
DIFERENCIA.
214
V1M
163
00:47:38
4.30
02:11
238
01:56:05
21.71
03:01
205
00:33:29
6.12
03:22:24
00:58:48

1 comentario en “Crònica del IV Duatló d’Ontinyent

  1. Pingback: Planificació 2013 | Triatrail

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s