Crònica del IV Duatló d’Ontinyent

Durant la setmana anterior Imma i Joana han estat malaltes, i això significa dormir poc i estar molt cansant. Tampoc vaig tindre temps ni energia d’entrenar des de dimecres. Així és que afrontava el duatló en mal moment, però amb ganes de fer-ho el millor que puga. Tot depenia de com dormira el dissabte. No està mal, descanse quasi tota la nit; a veure com va. A més és el primer duatló de la temporada, i no tinc referències, tal com ja em va passar en la IX mitja marató de Xàtiva.

10 de març de 2013, 6:15h del matí. Sona el despertador. Poc a poc em desperte, i lluitant contra els llençols, em lleve i comence a canviar-me. Em visc amb el tritaje de 3Reptes i baixe a desdijunar/esmorçar completet, ja que en unes hores ho cremare tot i més: llet amb colacao, fruita, pa amb melmelada, cafè i un croissant. Sé que no sobrarà res. Rentar-se les dents, la cara, al servei, i ara ja estic preparat. A les 7 en punt, tal com havíem quedat ahir, Javi ja està a la porta. Com ja teníem les bicis carregades, munte a la furgoneta i passem a per Nacho. Entre rises, comentaris i anècdotes, anem cap a Ontinyent.

7:30 en el parking del poliesportiu d’Ontinyent, amb un fred que pela. Anem a recollir els dorsals i els xips, i a preparar-nos nosaltres i les bicis per entrar a les 8:30 al box. Mentrestant arriben Julian i Juaqui, que ja tenien el dorsal i el xip. Deixem les  bicis, i justets de temps eixim a escalfar un poc i unes fotos. 2013-03-10 08.58.29

Puntualment, a les 9:00 comença la carrera. Ixc cap al final del grup, però ràpidament augmente el ritme, i durant els primers quilòmetres vaig corrent entre 4:10 i 4:15. La resta de 3Reptes va quedant-se darrere. Em trobe bé i vaig a gust. Cap al quilòmetre 7, en la tercera volta, ja veig que el ritme ja l’he de baixar, i vaig pensant que, tot i que anava a gust correns, pot ser he anat massa ràpid i ho pague en la bici. Fa igual, ara ja està. L’últim quilòmetre vaig més lent per soltar cames abans de muntar a la bici. Acabe els 10 km del primer sector en 47’38», en la posició 163. Entre a la zona de transició, i amb la bici localitzada prèviament, ho faig bastant ràpid, i en 2’11» ja he eixit.

Comença la bici, i no sé com puc anar, doncs fa molt temps que no competia en bici. L’any passat en Ibi i en Gandia l’any passat, vaig anar bé, però l’última vegada en el Triatló Olímpic de València em va anar malamment. Ara no sabia que faria. Sols començar ja veig que les coses no aniran bé. És una volta llarga, amb el port del Portixol des d’Ontinyent (774m) i el del Campello per Aielo de Malferit (608m), i amb vent fort. En el por del Portixol ja van passant-me alguna gent. Al final em aguante amb la gent que estava al meu nivell, i intente pensar a que en la baixada recuperaré un poc. En la baixada, vaig més un poc ràpid que els companys d’ascens. A veure si de tornada puc recuperar una mica. Quan pegue la rotonda en Aielo, al poc de tremps em creue amb Julian que baixa, i que ha fet el mateix parcial que jo, després Juaqui i després Javi una mica més lents. De tornada el port del Campello se’m fa molt dur, i encara van passant-me més gent, als quals no puc seguir. De tota manera vaig content, gaudint amb els companys de carrera: Un va cridant que li agrada molt el paisatge, un altre va avisant de les corbes que són més perilloses, Helena, amb qui compartisc l’últim tram de pujada i tota la baixada del Portixol, ens anem animant. Hi ha bon ambient, i això sempre s’agraeix. El sector de bici m’ha anat molt pitjor del que esperava, fent 1h56′, i perdent 75 posicions, per acabar en la posició 238 del parcial de bici. Julian el dec de portar prop (uns 3′), Juaqui i Javi van més retrasats.

La transcició la faig sense problemes, relativament ràpida, i comence l’últim tram de 5 quilòmetres a peu.

Arribant a la segona transició

Arribant a la segona transició

Al principi lent, intentant adaptar-me. Just començar el sector veig a Àngel, Joana i Imma, que estan esperant-me en la zona d’avituallament per animar-me, i aniran fent-ho cada volta que passe per allí. Vaig augmentant un poc el ritme durant la primera volta. Cansat però apretant les dents, munte la costera que hi ha al barranc, i me n’adone que ara ja acabe. A l’inici de la segona volta, quan arribe a la carretera veig a Javi que arriba ja de la bici. S’animem, i seguim cadascú amb lo seu. Al començament de la segona volta, veig a Juaqui que comença la primera volta, l’agafe i anem junts. Esta vegada puge la costera caminant per por a una possible rampa. A falta d’un quilòmetre, un dolor intens en l’abductor esquerra, em fa pensar que possiblement m’entre rampa i no puga acabar. Són els moments en què pense en els xiquets, i sé que he d’acabar, que vull acabar, perquè a ells els agrada entrar amb mi, i a mi m’agrada molt entrar amb ells. Si fa falta anem més lents, però sé que acabaré. Encare ja l’arribada al poliesportiu, sentint a Àngel i Joana, m’acomiade de Juaqui i li desitge sort. Ara ens queda la pujada del poli, que per acabar es fa molt dura, i la faig caminant. Entre al poli i allí m’espera Àngel al principi de pista. Es fica a córrer al meu costat, i just abans de meta agafe a Joana. El millor moment, arribada i apretó de mans amb els xiquets.

IMG-20130310-WA0003

Un dia més he acabat el repte que m’havia proposat, i ho he fet amb els meus. Al final he fet 3h22’34″, i he acabat en la posició 214 de 285 que van prendre l’eixida. Vaig a abrigar-me i quan torne, Julian ja ha entart, Javi s’ha retirat en el sector a peu per molèsties, i un poc després arriba Juaqui. Grans 3Reptes.

Com a conclusió, personalment m’ha resultat molt dur. Per una banda el recorregut en bici, amb els dos ports, i sobretot el fort vent eren molt exigents. Per altra, al ser el campionat autonòmic de duatló olímpic, el nivell general era molt alt. Per això costava molt seguir el ritme de la gent, la qual cosa fa que en un primer moment en calent, encara tingues una sensació pitjor del que en realitat estas, Tens la impressió que no vas ni cara a l’aire. En part això es déu a que corres en gent molt bona, amb molt més nivell que tu. Però vist en la distància, ho he de considerar positivament, doncs crec que anant amb gent millor que tú es com millorarem. L’opinió generalitzada i els comentaris que senties entre els participants era que havia estat molt dur, especialment la bici.

Durant tota la prova Nacho i Javi ens han estat animant cada cop que passàvem per la zona del poli. Javi Oviedo, Amador, Imma, Amador jr i Arnau també han vingut i han aguantat el vent gelat animant-nos. També Juanvi, i prou gent del club d’atletisme d’Olleria que ens han animat en el començament, abans que els fills començaren els partits de bàsquet i futbet. I com no, Imma, Àngel i Joana. A tots gràcies. Vore-vos i sentir-vos ahí dóna la xispa que falta per seguir un poc més.

Ara a entrenar i preparar-se per a la propera.

Pos
CATE.
P.
Carrera
VEL.
T. Box1
P.
Ciclismo
VEL.
T. Box2
P.
Carrera
VEL.
META
DIFERENCIA.
214
V1M
163
00:47:38
4.30
02:11
238
01:56:05
21.71
03:01
205
00:33:29
6.12
03:22:24
00:58:48

Crònica de la 9ª Mitja Marató de Xàtiva

Com deia en el post anterior anava a la 9ª Mitja Marató de Xàtiva pensant que difícilment faria menys de 1 hora i 40’; i que amb 1 hora 35’ em quedava més que satisfet. Era pitjor que l’any passat, però que li havíem de fer? Jo tenia clar que ara estava pitjor, doncs l’any passat portava més temps entrenant i competint, mentre que ara sols portava un mes i mig entrenat a córrer, i a més era la primera cursa de l’any, amb la qual cosa no tenia ni tan sols referències. L’única cosa que em servia de referència eren els entrenaments, que en general em costaven molt d’aguantar a bon ritme. Sols l’entrenament de dimecres abans de la mitja em vaig trobar bé, però així i tot van ser dos tirades de 12’ per terreny ondulat a 4’26” i 4’23” el kilòmetre respectivament. No era molt, però era l’única cosa positiva que em podia motivar per intentar fer millor temps: “i si els entrenes ja estan començant a donar resultats, i el dimecres va ser la primera mostra?” volia pensar jo. Això i les ganes de fer-ho el millor possible, ja que era el primer dia que competíem després de tindre 3Reptes Club Triatló l’Olleria constituït legalment.No obstant, de seguida es tronava a imposar el realisme: «Serà molt difícil baixar de 1h40’». Així és que faríem el que podríem i a veure com anava.

Però anem a la cursa. A les 9 del matí havíem quedat en la gasolinera d’Olleria Dani, Xuso, Hamso i jo, junt amb la resta del Club d’Atletisme de l’Olleria. De baixada anàvem comentant les expectatives, poc engrescadores per part meva, i prou millors per banda del altres companys de viatge. També parlàvem del bon nivell a què estaven Julián i Juaqui del 3Reptes Club Triatló l’Olleria. Com a anècdota, els comentava que een desembre passat, el dia del dinar de club, Julián em deia que “anava a guanyar-me en la mitja de Xàtiva”, i jo seguint-li la corrent (no m’agrada picar-me amb la gent) li deia: “però si no vas ni a veure’m l’ombra, pájaro”, i ara vist lo vist, per «bocaxancla», estava convençut que Julián em pegaria un bany demolidor, i m’hauria de tragar la fanfarronada.

A les 9:20, ja estàvem aparcats, i a buscar el dorsal. I ohhhhh! sorpresa: el número de dorsal, 449, em donava una botella de vi: nova motivació, que falta feia. Molt de fred a l’ombra, però bon ambient, i veient que a l’hora de la cursa faria un bon dia per córrer: solet i un vent suau. Ens canviem, foto d’amics i a escalfar amb els del club d’atletisme, buscant a veure si veia als de 3Reptes.

MMxativa_2013

A les 10:30 tots preparats ja en la línia d’eixida, i puntualment, tret de sortida.

borrar xativa

El circuit havia canviat un poc respecte a l’any passat per les obres, però seguia sent ràpid, amb la part dura dels carrers d’entrada a Xàtiva, cap al km 6-7 i 16-17 (especialment dura en la segona volta). Com a estratègia, volia eixir rapidet, sense especular, però intentant no rebentar a meitat de cursa. Primer kilòmetre a 4’23”, més ràpid del que volia en principi, però amb molt bones sensacions. A partir d’ací vaig incrementant el ritme, i vaig correns per baix de 4’15”, al temps que pensava que a estos ritmes m’hauria de retirar com a màxim al kilòmetre 10. Però la passió guanyava a la raó, i no aconseguia alentir el ritme, amb el risc que suposava de retirada precipitada. Cap al kilòmetre 5 agafe a Kubala, Monxo i Xiqui, la qual cosa em constatava que anava més ràpid del que volia a l’inici, però seguia trobant-me be. El km 6 és més dur (rotonda i carrers d’entrada a Xàtiva) i baixe el ritme, però encara anava a 4’24”, millor que en els millors entrenes. Guai. Ací em fique per davant d’ells, tirant jo, encara que venien prop per darrere. Segueisc augmentant el ritme i faig uns 3 km entre 4’02” i 4’11”, que em permeten ficar-me junt a Alfredo, del Club d’atletisme de l’Olleria, que havia conegut en la piscina el dissabte abans de matí. Comentant amb ell, seguia dient-li que “sóc conscient que en breu em passara factura este ritme tan eufòric, i igual m’hauré de retirar”, però ja saps, la passió, sempre la passió. Ja portava una volta, i anava molt bé i animat. “Si m’he de retirar, doncs el que ha durat ha estat molt bé” pensava.

Durant la segona volta, el ritme és més lent, però comparant amb la resta la gent, m’adonava que per a tots era més lent, i que per tant, anava bé. Fins al km 15, encara anava per biax de 4’15”. Després, en el km 16, el vaig fer més lent i prou cansat. Ací em va passar Xiqui; i en el km 17 em va passar Kubala. No els puc aguantar a ningú dels dos, i em deixen darrere. No obstant, jo anava molt satisfet, i conscient de què ja s’acabava, encara vaig anar a 4’21”. Ara ja sabia que passara el que passara, no em retiraria, i ho faria molt millor del que havia pensat en un inici, i a més, Imma, Àngel i Joana, estarien prop de meta per entrar amb mi. Així és que este tram el vaig gaudir molt: bona cursa, molt ambient amb gent i música, circuit bonic pel casc vell, i la família allí com sempre, tots els ingredients per a un matí perfecte. En la baixada cap a l’albereda, buscava als xiquets, que m’esperaven en la corba per córrer amb mi els últims 100 metres fins a meta, i molt feliços, amb Àngel al costat i Joana en el carret fins a meta per fer el crit Hasta el infinito i más allà, sense importar-me els segons i posicions que vaig perdre en estos 100 metres.

MMxativa_2013_2

Al final contentíssim amb 1h30’51”, a 4’18», en la possició 245 de la general, de 1265 que van finalitzarla cursa, i 53 de la categoria. Havia rebaixat en quasi 2 minuts la marca de l’any passat, i es convertia en una bona referència per a noves curses este any.

Gràcies a Marivi per les fotos