Flash back 2012: 8ª MitjaMarató de Xàtiva

Fa ara just un any vaig participar en la 8ª Mitja Marató de Xàtiva. En esta època, com vaig dir en els post anteriors, em trobava molt bé, i anava amb bones expectatives.

Era el 26 de febrer de 2012, a les 10 del matí. A les 8’30 del matí vam baixar cap a Xàtiva Hamso i jo. Estava ben organitzat i vam anar a aparcar als parkings condicionats per a l’ocasió. Rapidet i abans de canviar-nos, vam anar a pel dorsal. De seguida al cotxe a canviar-nos, i escalfant cap a la línia d’eixida. Bon ambient, molta gent del poble, i ganes d’anar bé. El recorregut era molt pla, amb una falsa muntada i falsa baixada suaus de camí a Genovés, mentre que de tornada, canviava i era al revés. La part urbana del circuit era més dura, sobretot la segona volta, la muntada per la zona de la rotonda d’entrada a Xàtiva. Per tant es suposava un circuit ràpid.

La referència que portava era la mitja marató d’Ontinyent de feia 4 mesos, amb un temps de 1h 36’. Aquí esperava fer-ho millor, però no ho tenia clar.

Vaig començar a ritme per a fer al voltant de 1h 35’, i la veritat anava trobant-me molt bé. Des de l’eixida, ens vam separar Hamso i jo, i ens vam desitjar sort. En el kilòmetre 10, dins de Xàtiva, vaig agafar i passar a Kubala, la qual cosa no feia més que confirmar-me que estava bé. Vaig seguir esforçant-me, i segurament el fet d’estar en carrera em va fer aguantar més i anar més ràpid. L’última muntada pels carrers d’entrada de Xàtiva ja es notava molt l’esforç, i es van fer molt dures. Malgrat tot, en ixe punt ja veia que prompte s’acabava, i et motivaves per seguir. A més, veia la referència de1h 30’ a 200-300 metres, i em deia a mi mateix, “un poc més i ja els tens”. No obstant, els vaig portar a ixa distància durant uns dos kilòmetres sense poder apropar-me gens. Al final vaig fer 1h 32’34”, en la posició 225 de la general, i el 35 dels veterans, a 4’23”/km, i em vaig quedar molt satisfet. Hamso va entrar prou darrere meu.

Estava content, però molt cansat. Vaig anar amb Hamso al parc de l’albereda a estirar en els bancs, i recorde la sensació de no poder ni muntar la cama damunt del banc per estirar, i haver-me d’ajudar amb les mans. En fi, va ser una bona cursa.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s