El perquè de «feliç»

La família i els amics esperant-me a l'arribada del MAMUFI 2012

La família i els amics esperant-me a l’arribada del MAMUFI 2012

Amb un triatleta i corredor de muntanya feliç el que vull es transmetre el concepte del «Happy run«. Personalment, el més important de tot el que m’aporta l’esport, és la satisfacció plena amb ú mateix. Això no depén tant de les marques que obtens com de la sensació de compartir moments amb la gent que estimes i que t’estimen. Per aquest motiu no tinc cap problema en sacrificar una part del temps o algunes posicions en una cursa per entrar a meta amb els meus fills o la meua parella.

A més a més, és aquesta motivació la que m’ha fet acabar moltes curses en què si haguera estat sol, de segur que m’haguera retirat, però la motivació d’acabar amb la meva filla en braçosss i el meu fill al costat, semprte m’ha fet apretar les dents, patir la mica que em falltava i dir-me a mi mateix: segueix un poc més, el patiment passarà, però l’arribada amb els teus la recordaràs per sempre.

Per tot això i més, vulll donar les gràcies a tots aquells que m’han acompanyat en un moment o altre en la practica d’aquests esports: Gràcies Arturo, Xoro, Dani, Rafa, Víctor, Sergi, David, José (que em va acompanyar en el Trail de l’Aneto), Marga (del Rem Gandia que tant em va ajudar a acabar la travessia al port de Gandia en 2012), i altres que segur que em deixe. Gràcies també als amics que m’han acompanyat en un moment tant important com la primera marató de que feia en la meva vida, el MAMUFI 2012: Carles, Reina, Àgueda, Julià.

Però sobretot gràcies Imma, Àngel, Joana.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s