Espectatives 9ª Mitja Marató Xàtiva 2013

Minientrada

Demà diumenge ens toca la 9ª Mitja Marató de Xàtiva 2013. A les 10:30 estarem allí. El llistó està alt, en 1 hora 32’ de l’any passat, encara que no crec que este any puga baixar de 1h35’, i de fet no veig clar que baixe de 1h 40’. L’any passat per ara havia entrenat més i estava més fort. No obstant, els últims entrenes que he fet he començat a trobar-me millor, i pot ser que vaja millor del que em pensava. A veure si la motivació de la competició m’ajuda, i faig bon temps. En qualsevol cas demà ho farem el millor que puguem.

Demà més, amb crònica inclosa

Flash back 2012: 8ª MitjaMarató de Xàtiva

Fa ara just un any vaig participar en la 8ª Mitja Marató de Xàtiva. En esta època, com vaig dir en els post anteriors, em trobava molt bé, i anava amb bones expectatives.

Era el 26 de febrer de 2012, a les 10 del matí. A les 8’30 del matí vam baixar cap a Xàtiva Hamso i jo. Estava ben organitzat i vam anar a aparcar als parkings condicionats per a l’ocasió. Rapidet i abans de canviar-nos, vam anar a pel dorsal. De seguida al cotxe a canviar-nos, i escalfant cap a la línia d’eixida. Bon ambient, molta gent del poble, i ganes d’anar bé. El recorregut era molt pla, amb una falsa muntada i falsa baixada suaus de camí a Genovés, mentre que de tornada, canviava i era al revés. La part urbana del circuit era més dura, sobretot la segona volta, la muntada per la zona de la rotonda d’entrada a Xàtiva. Per tant es suposava un circuit ràpid.

La referència que portava era la mitja marató d’Ontinyent de feia 4 mesos, amb un temps de 1h 36’. Aquí esperava fer-ho millor, però no ho tenia clar.

Vaig començar a ritme per a fer al voltant de 1h 35’, i la veritat anava trobant-me molt bé. Des de l’eixida, ens vam separar Hamso i jo, i ens vam desitjar sort. En el kilòmetre 10, dins de Xàtiva, vaig agafar i passar a Kubala, la qual cosa no feia més que confirmar-me que estava bé. Vaig seguir esforçant-me, i segurament el fet d’estar en carrera em va fer aguantar més i anar més ràpid. L’última muntada pels carrers d’entrada de Xàtiva ja es notava molt l’esforç, i es van fer molt dures. Malgrat tot, en ixe punt ja veia que prompte s’acabava, i et motivaves per seguir. A més, veia la referència de1h 30’ a 200-300 metres, i em deia a mi mateix, “un poc més i ja els tens”. No obstant, els vaig portar a ixa distància durant uns dos kilòmetres sense poder apropar-me gens. Al final vaig fer 1h 32’34”, en la posició 225 de la general, i el 35 dels veterans, a 4’23”/km, i em vaig quedar molt satisfet. Hamso va entrar prou darrere meu.

Estava content, però molt cansat. Vaig anar amb Hamso al parc de l’albereda a estirar en els bancs, i recorde la sensació de no poder ni muntar la cama damunt del banc per estirar, i haver-me d’ajudar amb les mans. En fi, va ser una bona cursa.

Flash back 2012: I Trail la Mallà Barxeta

A primers del 2012 vaig començar fent el Trail la Malla de Barxeta en la seva primera edició, en modalitat corredor. La veritat és que em trobava en molt bona forma, havia fet la meva primera mitja marató (la mitja marató d’Ontinyent 2011) en 1 hora 36 minuts, i estava il·lusionat en provar nous tipus de competicions, especialment de curses de muntanya. Era el primer trail que feia, i estava il·lusionat. Just havíem passat els nadals, i tenia ganes de començar a còrrer més fort, i a més anava amb emics: Arturo, Dani i Xuso. A les 9:30, just abans d’eixir, vaig veure també a Desa (no para esta xiqueta).

El Trail la Malla de Barxeta, era el dia 8 de gener de 2012, a les 9:30. Constava de 17,5 km i 753 metres de desnivell.

El recorregut era dur i exigent, amb alguns trams molt empinants, muntant agafats a una corda. Més endavant hi havia una baixada molt tècnica, per una torrentera trencada, que causava respecte. Les sensacions van ser bones en tota la cursa. Cap al kilòmetre 15 Dani se’n va anar i em va deixar una mica darrere. Després vaig anar recuperant, i vaig entrar a uns metres d’ell, amb el mateix temps. Em vaig quedar content del rendiment i el resultat (1h:38′, possició 121 de la general i 37 dels veterans). Arturo i Xuso van quedar per darrer. Podeu veure fotos de la cursa ací, gràcies a Jaume BA; i el recorregut de l’edició de 2012 ací, gràcies a Maskarell.

La cursa em va pareixer amb un recorregut una mica massa forçat, la sensació era que era poc natural, poc lògic. Això m’han dit que ha millorat en la segona edició, la d’aquest any 2013, una mica més llarga i exigent (vegeu el recorregut ací gravat per Maskarell).

Flash back curses 2012 I

A primers del 2012 vaig començar fent el XI Kilòmetre Vertical de Gandía en modalitat corredor. La veritat és que em trobava en molt bona forma, havia fet la meva primera mitja marató (la mitja marató d’Ontinyent 2011) en 1 hora 36 minuts, i estava il·lusionat en provar nous tipus de competicions, especialment de curses de muntanya. El Kilòmetre Vertical de Gandía tenia bona pinta, amb 11,8 km i 978 m de desnivell i molta acceptació, amb 1600 participants.

Eixida del Kilòmetre Vertical de Gandía. Club Alpí de Gandía

A les 9 del matí del dia 15 de gener, en la llera del riu en Beniopa estavem els 1600 participants esperant l’exixida. De seguida començàvem a còrrer per una senda estreta, el que va fer que la cursa es taponara, i quasi bé a partir del kilòmetre 1,5, ja anaves en cua caminant, encara que el perfil permetia córrer. Més endavant, a partir del kilòmetre 6, i sobretot el 7,5 s’empinava molt, i ja no es podia córrer, però per la cua, ja feia molts kilòmetres que anàvem caminant, cosa que li va restar molt d’atractiu. Cap al final del recorregut, la pendent és molt dura, però les vistes són espectaculars, i compensa.

Perfil del KM Vertical 2012

Perfil del Kilòmetre Vertical de Gandía. Club Alpí de Gandía

Un cop arribats al cim, s’acaba la cursa, però encara queden 4,2 km de baixada fins a la font de la Drova. Són uns kilòmetres estranys, ja que ja s’acabat, però encara has de seguir correns, que també resten atractiu, tot i que entenc la dificultat (imposibilitat) de montar-ho en el cim.

No obstant l’organització de la cursa va ser molt correcta.

Esportivament, em vaig quedar satisfet, doncs era la primera participació en una cursa d’este format, i vaig acabar, a pesar d’anar molt temps a ritme de cua. Vaig acabar en 1 hora 41 minuts, en la possició general 309, i 95 dels veterans.

Bona experiència, però degut a la cua, i a la baixada fins la Font de la Drova, i després en bus fins a Beniopa, va fer que no m’agradara suficient com per repetir.

Podeu veure fotos ací

Repassant el que ha estat una bona temporada 2012

Ara que estic apunt de començar les curses d’esta temporada 2013, i ja que no he pogut fer-ho abans, aniré fent un repàs a la temporada 2012.

Esportivament, l’any 2012 ha estat un any increïble. Després de la lessió al genoll a finals de 2011 (lligament anterior creuat del genoll dret trencat) vaig haver d’abandonar el bàsquet, i em vaig centrar en còrrer més, sobretot curses de muntanya, i començar a pensar en els triatlons. Al llarg de la temporada he anat superant molts reptes esportius. He fet curses en format kilòmetre vertical, mitges maratons d’asfalt i de muntanya, maratóns d’asfalt i de muntanya, un trail d’alta muntanya de 67 de 67 kilòmetres, dos travessies nadant en aigües obertes de 2000 i 2600 metres, i finalment m’he estrenat en el duatló i triatló (d’asfalt i de muntanya, en distàncies super-sprint, sprint i olímplic).

A més, durant el 2012 em vaig implicar en la creació d’un grup de triatló a l’Olleria que just ara està apunt de cristalitzar en 3 Reptes Club Triatló l’Olleria

En resum una temporada magnífica.

En posteriors entrades aniré fent cròniques de les curses més importants de l’any passat

Quan vaig comprendre que sempre correré

En l’anterior post el perquè de «feliç» parlava de com veig jo (el corredor) la pràctica de l’esport amb la gent que t’estima, però quan fas esport amb els nens, per a ells també és una experiència molt especial que recordaran durant molt de temps. Dos exemples: El 9 de Setembre de 2012 vaig fer el València Triatló 2012. Jo vaig anar amb Helio a les 6 del matí, i més tard van vindre els meus pares, Imma, i els meus fills Àngel, de 6 anys, i Joana, de 2 anys i 4 mesos. Per a Joana era la primera vegada que anava a València. Doncs, en Novembre, dos mesos després, vam anar a Dinopolis, en Terol, i just quan vam arribar a l’entrada de València (abans d’arribar a la Pantera Rosa) Joana va dir: Ací va fer la crrera el papa. El mateix va passar uns dos mesos després de què em vegera córrer la 32º Marató Divina Pastora de València.

Amb Joana i Àngel després d'acabar el Triatló de València en distància olímpica

Amb Joana i Àngel després d’acabar el València Triatló 2012 en distància olímpica, amb el crit de Hasta el infinito y más allá

Un altre exemple. En juny de 2012 vaig fer el Trail de l’Aneto, una cursa de muntanya dura, amb 67 km de distància i 3870 metres de desnivell. Vam aprofitar i vam passar una setmana de vacances en Benasc tota la família. Vam estar fent excursions per la muntanya cada dia amb els xiquets. En febrer de 2013, quan un dia tornava a casa des de la feina en Barcelona, el meu fill de 6 anys i mig em va ensenyar els dibuixos que havia fet durant la setmana, i un d’ells era jo fent la cursa de muntanya del Trail de l’Aneto.

Dibuix del papa fent una cursa de muntanya en Pirineus fet per Àngel (6,5 anys) 7 mesos després defer la cursa

Dibuix del papa fent el Trail de l’Aneto 2012 fet per Àngel (6,5 anys) 7 mesos després defer la cursa

Aquest dos exemples mostren la importància que tenen estes experiències per als xiquets. I òbviament, com a pare m’omplen de satisfacció. De fet aquests dies vaig entendre que correré i faré esport mentre puga, perquè moments com aquests no s’obliden, i no es paguen en diners.

El perquè de «feliç»

La família i els amics esperant-me a l'arribada del MAMUFI 2012

La família i els amics esperant-me a l’arribada del MAMUFI 2012

Amb un triatleta i corredor de muntanya feliç el que vull es transmetre el concepte del «Happy run«. Personalment, el més important de tot el que m’aporta l’esport, és la satisfacció plena amb ú mateix. Això no depén tant de les marques que obtens com de la sensació de compartir moments amb la gent que estimes i que t’estimen. Per aquest motiu no tinc cap problema en sacrificar una part del temps o algunes posicions en una cursa per entrar a meta amb els meus fills o la meua parella.

A més a més, és aquesta motivació la que m’ha fet acabar moltes curses en què si haguera estat sol, de segur que m’haguera retirat, però la motivació d’acabar amb la meva filla en braçosss i el meu fill al costat, semprte m’ha fet apretar les dents, patir la mica que em falltava i dir-me a mi mateix: segueix un poc més, el patiment passarà, però l’arribada amb els teus la recordaràs per sempre.

Per tot això i més, vulll donar les gràcies a tots aquells que m’han acompanyat en un moment o altre en la practica d’aquests esports: Gràcies Arturo, Xoro, Dani, Rafa, Víctor, Sergi, David, José (que em va acompanyar en el Trail de l’Aneto), Marga (del Rem Gandia que tant em va ajudar a acabar la travessia al port de Gandia en 2012), i altres que segur que em deixe. Gràcies també als amics que m’han acompanyat en un moment tant important com la primera marató de que feia en la meva vida, el MAMUFI 2012: Carles, Reina, Àgueda, Julià.

Però sobretot gràcies Imma, Àngel, Joana.

Objectiu de bloc

Ja fa temps que volia compartir amb la gent les sensacions tan especials que m’aporten estos dos esports tan apasionants: el triatló i les carreress de muntanya. Finalment he pensant que el final d’una temporada era un bon moment per començar, i hui em trobe davant de l’ordinador intentant transmetre sensacions i emocions en aquest nou món digital (en lloc d’estar entrenant).

L’objectiu d’aquest bloc no és res més que intentar transmetre a la gent les experiències, sensacions i emocions que trobe amb l’esport.

Espere que siga útil per al seu objectiu, i si aconsegueix que algú més s’anime a practicar esport, ja consideraré ben emprat el temps.

Gràcies